Aquest matí he acabat de llegir "Esmorzar al Tiffany's" (1958) d'en Truman Capote. És una novel·la extraordinària, curta, senzilla i fresca, que enganxa des de les seves primeres pàgines. Cal destacar la descripció que fa de la societat nord-americana dels anys 40 i, sobretot, per la personalitat de la seva protagonista, la Holly Golightly.
El llibre narra la relació d'amistat entre un escriptor (l'anònim narrador del llibre) i una noia d'uns 20 anys, la Holly, veïns d'un edifici d'apartaments de Manhattan. La Holly és una noia de poble, amb un passat qüestionable, que rebutja una incipient carrera d'actriu a Hollywood per instal·lar-se a Nova York i relacionar-se amb homes benestants que li donen diners i li fan regals cars. Ben aviat el narrador queda fascinat per la noia.
A mesura que avançava en la lectura, la imatge de la Holly de la pel·lícula (1961) del director Blake Edwards, l'encisadora Audrey Hepburn, se'm contraposava amb la descrita en la novel·la, menys innocent, fràgil i ingènua. Tant és així que en acabar el llibre he tornat a veure la pel·lícula.
Les diferències entre els guions són evidents. Es pot discutir que la pel·lícula, més ensucrada, no sigui un reflex fidel de la novel·la, però he de dir que he gaudit tant de la lectura com de la pel·lícula. I és que hi ha fotogrames que són història viva del cinema.
El llibre narra la relació d'amistat entre un escriptor (l'anònim narrador del llibre) i una noia d'uns 20 anys, la Holly, veïns d'un edifici d'apartaments de Manhattan. La Holly és una noia de poble, amb un passat qüestionable, que rebutja una incipient carrera d'actriu a Hollywood per instal·lar-se a Nova York i relacionar-se amb homes benestants que li donen diners i li fan regals cars. Ben aviat el narrador queda fascinat per la noia.
A mesura que avançava en la lectura, la imatge de la Holly de la pel·lícula (1961) del director Blake Edwards, l'encisadora Audrey Hepburn, se'm contraposava amb la descrita en la novel·la, menys innocent, fràgil i ingènua. Tant és així que en acabar el llibre he tornat a veure la pel·lícula.
Les diferències entre els guions són evidents. Es pot discutir que la pel·lícula, més ensucrada, no sigui un reflex fidel de la novel·la, però he de dir que he gaudit tant de la lectura com de la pel·lícula. I és que hi ha fotogrames que són història viva del cinema.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada