Aquest vespre hem anat a veure aquest monòleg típic de "El Club de la Comedia" al Teatre Club Capitol. "Espinete no existe" és una comèdia nostàlgica i divertida sobre les coses que han marcat diverses generacions.
El material escolar, les llaminadures, els juguets o la televisió són alguns dels temes amb els que Eduardo Aldán ens fa recordar moments de la nostra infantesa. I és veritat, durant la interpretació alguna neurona amb informació adormida de sobte es desperta i et fa venir als llavis un "Òstia, sí!". No us passa sovint amb imatges, olors, músiques...?
Un divertit monòleg en què l'actor no et deixa respirar ni un sol minut dels noranta que dura la interpretació. I quin millor acabament de l'obra que aquest?
El material escolar, les llaminadures, els juguets o la televisió són alguns dels temes amb els que Eduardo Aldán ens fa recordar moments de la nostra infantesa. I és veritat, durant la interpretació alguna neurona amb informació adormida de sobte es desperta i et fa venir als llavis un "Òstia, sí!". No us passa sovint amb imatges, olors, músiques...?
Un divertit monòleg en què l'actor no et deixa respirar ni un sol minut dels noranta que dura la interpretació. I quin millor acabament de l'obra que aquest?
2 comentaris:
A mi es que espinete me pillo un poco mayor, ya estaba con otras espinas ;D
Yo estoy con Josep, y es que ya tenemos una edad., jejeje
Publica un comentari a l'entrada