diumenge, 10 d’octubre de 2010

Sobre tomàquets i raves

Fa gairebé un trimestre vaig fer un breu curs d'horts urbans. Tinc plantats al balcó de casa enciams, raves i una tomaquera. Els enciams no han crescut gens (s'han quedat com bonsais), però la tomaquera m'ha ofert aquest preciós tomàquet i els raves han produït el seu bulb.


Amb sensació agredolça, avui han acabat en una amanida.

(Les llavors del tomàquet ja estan ben assecades i llestes per a una propera sembra a la primavera).

6 comentaris:

Sr. Shysh ha dit...

Company, la sensació agredolça te l'haurà donada el vinagre perquè no hi sensació més agradable per l'home sensible que ser el responsable creador d'allò que el pot alimentar. O almenys aixi pensa qui suscriu.
L'altre dia en les restes de l'hort que tinc al cole em vaig trobar una patata/joia. Tan petita y verda que podria haver estat un maragda.
Quina alegria més gran collir d'allò que s'ha sembrat. Fora sensacions de culpa.

Laia ha dit...

Quin senyor tomàquet! Segur que debia ser bonííííííííssim.

Belen ha dit...

caram ramon quin senyor tomaquet eh?
veig que el curs d'horts urbans ha donat el seu fruit, molt bé!

petons

albis ha dit...

Quina bona pinta aquest tomàquet per favoooooooooooor!! Me'l fotria allà mateix amb una mica de sal, nyam nyam!

Jo a la meva terrassa hi tinc pebrots i esbergínies (de moment) a veure si de cara a la temprada que ve podem fer un intercanvi d'hortalisses!

Hormiguica ha dit...

Olee!!! peazo de tomate!! (y de rabanitos, que a los pobres no los nombra nadie):)

Tú sigue así que si no no te dejan entrar en la masía aquella del "fin del mundo" jejjeee

Josep Mestres ha dit...

No me estraña que lo encuentres enfalta, que enorme!!!.