Aquesta nit passada, a TV3, donaven la pel·lícula "Camino" (2008), del director Javier Fesser. Malgrat la meva recança inicial, l'he acabat veient amb el cor encongit.
Inspirada en fets reals, la pel·lícula narra la història de Camino, una encisadora nena d'onze anys que descobreix l'amor i s'ha d'enfrontar, alhora, a la mort. Un tumor agressiu li anirà traient, sense remei, la vida.
La família ho contempla impotent. La mare, membre activa de l'Opus Dei, ho accepta com un designi diví. El pare, desconcertat i crític callat de l'entorn religiós que li ha robat la família, no és capaç d'entendre una cosa tan antinatural com la mort d'una filla. I la filla gran, alienada en una residència de l'Opus, és incapaç de recuperar la seva vida anterior.
Poètic i punyent conte de fades. Una crítica a tot integrisme religiós.
Inspirada en fets reals, la pel·lícula narra la història de Camino, una encisadora nena d'onze anys que descobreix l'amor i s'ha d'enfrontar, alhora, a la mort. Un tumor agressiu li anirà traient, sense remei, la vida.
La família ho contempla impotent. La mare, membre activa de l'Opus Dei, ho accepta com un designi diví. El pare, desconcertat i crític callat de l'entorn religiós que li ha robat la família, no és capaç d'entendre una cosa tan antinatural com la mort d'una filla. I la filla gran, alienada en una residència de l'Opus, és incapaç de recuperar la seva vida anterior.
Poètic i punyent conte de fades. Una crítica a tot integrisme religiós.
2 comentaris:
Ja l'havia vist i em va agradar molt.
La nena fa un bon paper i la película deixa molt malament a l'opus.. tal com són.
Jo també la vaig veure perquè me la van recomanar i m'en vaig anar al llit destrossada. Molt dura i a la vegada molt maca.
El teu resum és brillant! l'has clavat!
Publica un comentari a l'entrada