"Nocturno de Chile" (2000) és el primer llibre de l'escriptor xilè Roberto Bolaño que llegeixo. Crític fervent del règim de Pinochet, va viure exiliat bona part de la seva vida.
Escrit en un sol paràgraf, el llibre és un monòleg del jesuïta i membre de l'Opus Dei, Sebastián Urrutia Lacroix. El capellà revisa en una nit, convençut que està a punt de morir, els moments més importants de la seva vida. El llibre és també un retrat de la literatura i de la societat xilena i d'un dels moments més obscurs i terribles de la seva història recent: el cop militar que va enderrocar el règim democràtic de Salvador Allende en 1973.
"Ahora me muero, pero tengo muchas cosas que decir todavía."
Escrit en un sol paràgraf, el llibre és un monòleg del jesuïta i membre de l'Opus Dei, Sebastián Urrutia Lacroix. El capellà revisa en una nit, convençut que està a punt de morir, els moments més importants de la seva vida. El llibre és també un retrat de la literatura i de la societat xilena i d'un dels moments més obscurs i terribles de la seva història recent: el cop militar que va enderrocar el règim democràtic de Salvador Allende en 1973.
"Ahora me muero, pero tengo muchas cosas que decir todavía."
3 comentaris:
aquet no l'he llegit, pero si t'agrada podries provar amb "los detectives salvajes". a mi em va encantar! ja diràs que t'ha semblat aquet.
Gràcies. Apuntat a la llista de lectures pendents.
Zakaj pa ne:)
Publica un comentari a l'entrada