"La tregua" és potser la novel·la més popular i reconeguda de l'escriptor uruguaià Mario Benedetti. Un llibre sensacional que me'l va recomanar la Montse E.
Aquest llibre, escrit en 1960, se situa a Montevideo i ve escrit en forma de diari. Relata un any de la vida de Martín Santomé, un home d'uns cinquanta anys, vidu de molt jove i a punt de jubilar-se.
La rutinària existència de l'home, pare de tres fills amb qui no es porta excessivament bé, es veu alterada quan inicia una relació amorosa amb una noia molt més jove que entra a treballar a la seva empresa, i que li permet experimentar unes sensacions que ja havia oblidat.
Us deixo amb un breu fragment de la novel·la, veritable resum del llibre.
"Es evidente que Dios me concedió un destino oscuro. Ni siquiera cruel. Simplemente oscuro. Es evidente que me concedió una tregua. Al principio, me resistí a creer que eso pudiera ser la felicidad. Me resistí con todas mis fuerzas, después me di por vencido y lo creí. Pero no era la felicidad, era sólo una tregua. Ahora estoy otra vez metido en mi destino. Y es más oscuro que antes, mucho más".
Aquest llibre, escrit en 1960, se situa a Montevideo i ve escrit en forma de diari. Relata un any de la vida de Martín Santomé, un home d'uns cinquanta anys, vidu de molt jove i a punt de jubilar-se.
La rutinària existència de l'home, pare de tres fills amb qui no es porta excessivament bé, es veu alterada quan inicia una relació amorosa amb una noia molt més jove que entra a treballar a la seva empresa, i que li permet experimentar unes sensacions que ja havia oblidat.
Us deixo amb un breu fragment de la novel·la, veritable resum del llibre.
"Es evidente que Dios me concedió un destino oscuro. Ni siquiera cruel. Simplemente oscuro. Es evidente que me concedió una tregua. Al principio, me resistí a creer que eso pudiera ser la felicidad. Me resistí con todas mis fuerzas, después me di por vencido y lo creí. Pero no era la felicidad, era sólo una tregua. Ahora estoy otra vez metido en mi destino. Y es más oscuro que antes, mucho más".
1 comentari:
Una de les meves novel·les favorites... i aixó que no sóc fan de Benedetti en prosa. Petons.
Publica un comentari a l'entrada