Divendres vàrem fer via en bus des de Hué fins a Hoi An (138 km). M'assec als seients del davant, i tinc una experiència única de la conducció vietnamita: un taüt amb rodes a gran velocitat per unes carreteres plenes de bonys i saturada de trànsit! El cor se m'encongia quan el conductor perpetrava disbarats. Prometo no seure més al davant.
Hoi An és un poblet encisador de la costa. Va ser un dels ports més importants del sud-est asiàtic entre els s.XVII i XIX. La ciutat antiga està considerada Patrimoni de la Humanitat. Hi trobem diversos edificis d'interès històric: pagodes, temples, cases... i molta activitat comercial, sobretot confecció tèxtil a mida.
Prop de Hoi An es troba el recinte arqueològic de My Son. Aquest és el complex més important de temples de l'antic regne hinduitzat de Txam (segles IV-XIII). Els monuments estan localitzats en una bonica vall envoltada de muntanyes, però força malmesos per la guerra.
Hem passat tres dies genials: hem menjat marisc i peix, hem passejat en bicicleta, ens hem fet uns massatges, la platja de Cua Dai on els únics guiris érem nosaltres...
Per a mi, la gastronomia del país és una part essencial del viatge, i els esmorzars de truita o mantega i melmelada no em motiven gens. Si a Turquia vaig descobrir l'esmorzar de tomàquet, cogombre, formatge i olives negres, a Vietnam vull fer esment especial del que ha estat el meu esmorzar durant aquests dies, el pho. Deliciós. Et serveixen un bol gran amb fideus d'arròs i, seguidament, t'hi posen el brou molt calent juntament amb trossets de carn (si és de bou, en diuen pho bo), espinacs (morning glory en deien) i cilantre, i al que li vas afegint ingredients al gust: cebetes tendres, suc de llima, bitxo, menta,... És tot un repte menjar-te'l amb cullera i palets!
Al vespre, deixem aquest raconet de Vietnam i ens dirigim a l'aeroport de Danang per agafar un vol fins a Saigon (o Ciutat Ho Chi Minh en l'actualitat).
Hoi An és un poblet encisador de la costa. Va ser un dels ports més importants del sud-est asiàtic entre els s.XVII i XIX. La ciutat antiga està considerada Patrimoni de la Humanitat. Hi trobem diversos edificis d'interès històric: pagodes, temples, cases... i molta activitat comercial, sobretot confecció tèxtil a mida.
Prop de Hoi An es troba el recinte arqueològic de My Son. Aquest és el complex més important de temples de l'antic regne hinduitzat de Txam (segles IV-XIII). Els monuments estan localitzats en una bonica vall envoltada de muntanyes, però força malmesos per la guerra.
Hem passat tres dies genials: hem menjat marisc i peix, hem passejat en bicicleta, ens hem fet uns massatges, la platja de Cua Dai on els únics guiris érem nosaltres...
Per a mi, la gastronomia del país és una part essencial del viatge, i els esmorzars de truita o mantega i melmelada no em motiven gens. Si a Turquia vaig descobrir l'esmorzar de tomàquet, cogombre, formatge i olives negres, a Vietnam vull fer esment especial del que ha estat el meu esmorzar durant aquests dies, el pho. Deliciós. Et serveixen un bol gran amb fideus d'arròs i, seguidament, t'hi posen el brou molt calent juntament amb trossets de carn (si és de bou, en diuen pho bo), espinacs (morning glory en deien) i cilantre, i al que li vas afegint ingredients al gust: cebetes tendres, suc de llima, bitxo, menta,... És tot un repte menjar-te'l amb cullera i palets!
Al vespre, deixem aquest raconet de Vietnam i ens dirigim a l'aeroport de Danang per agafar un vol fins a Saigon (o Ciutat Ho Chi Minh en l'actualitat).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada