Ahir vàrem arribar a l'aeroport de Hanoi a les 20.30 h. Després de passar pel control d'immigració, ens dirigim a l'hotel. Avui dimarts, després d'esmorzar, visitem la ciutat, que té una seductora barreja de caràcter francès i de ritme asiàtic.
Hanoi va ser proclamada capital el 1945, però l'existència de la ciutat es remunta mil anys enrere, quan l'emperador Ly Thai To va escollir-la per fixar-hi la seva residència. La ciutat conté diversos llacs, el més famós dels quals és el Hoan Kiem, al voltant del qual va edificar-se la ciutat antiga.
El Barri Antic de Hanoi és un lloc realment vital. Carrers estrets i plens de vida. Voreres plenes de gent, assegudes en uns tamborets molt baixets, xerrant, menjant o venent. Avançar pel carrer és arriscat, però les motos et driblen amb gran facilitat, naturalitat i fent servir la botzina. Un caos organitzat. Genial.
A banda de la vida del carrer, hi ha alguns monuments que cal visitar. El Temple de la Literatura és un refugi relaxant dels carrers de Hanoi. Fundat al s.XI, i dedicat a Confuci, va ser la primera universitat de Vietnam.
De les moltes pagodes que hi ha a la capital, potser la més maca és la Pagoda d'un únic pilar (s.XI, feta de fusta sobre un pilar de 1,25 m de diàmetre, en forma de flor de lotus). Molt a prop es troba el Mausoleu de Ho Chi Minh, lloc on està enterrat aquest heroi nacional.
La Catedral de Sant Josep (s.XIX), es troba al centre del barri francès, un barri molt més a l'europea. Una zona de moda, amb botigues modernes i restaurants europeus, molt diferent de l'ambient, més autèntic per a mi, que es viu al Barri Antic.
Finalment, a les vuit del vespre, anem a veure un espectacle típic de titelles aquàtiques. Diuen que van néixer com a passatemps en els camps inundats d'arròs i, de forma divertida, representen diverses imatges de la vida rural i llegendes del país.
Hanoi va ser proclamada capital el 1945, però l'existència de la ciutat es remunta mil anys enrere, quan l'emperador Ly Thai To va escollir-la per fixar-hi la seva residència. La ciutat conté diversos llacs, el més famós dels quals és el Hoan Kiem, al voltant del qual va edificar-se la ciutat antiga.
El Barri Antic de Hanoi és un lloc realment vital. Carrers estrets i plens de vida. Voreres plenes de gent, assegudes en uns tamborets molt baixets, xerrant, menjant o venent. Avançar pel carrer és arriscat, però les motos et driblen amb gran facilitat, naturalitat i fent servir la botzina. Un caos organitzat. Genial.
A banda de la vida del carrer, hi ha alguns monuments que cal visitar. El Temple de la Literatura és un refugi relaxant dels carrers de Hanoi. Fundat al s.XI, i dedicat a Confuci, va ser la primera universitat de Vietnam.
De les moltes pagodes que hi ha a la capital, potser la més maca és la Pagoda d'un únic pilar (s.XI, feta de fusta sobre un pilar de 1,25 m de diàmetre, en forma de flor de lotus). Molt a prop es troba el Mausoleu de Ho Chi Minh, lloc on està enterrat aquest heroi nacional.
La Catedral de Sant Josep (s.XIX), es troba al centre del barri francès, un barri molt més a l'europea. Una zona de moda, amb botigues modernes i restaurants europeus, molt diferent de l'ambient, més autèntic per a mi, que es viu al Barri Antic.
Finalment, a les vuit del vespre, anem a veure un espectacle típic de titelles aquàtiques. Diuen que van néixer com a passatemps en els camps inundats d'arròs i, de forma divertida, representen diverses imatges de la vida rural i llegendes del país.
1 comentari:
ramon! quina maravella!
volem les fotos!!!
fotos!
una abraçada molt forta des de Barcelona
Publica un comentari a l'entrada