No cal ser lingüista per adonar-te que la llengua vietnamita presenta una característica quan és escrita. Cap altre idioma de la zona no és representat amb els signes de l'alfabet llatí. El protagonista d'aquesta curiositat va ser un jesuita provençal, Alexandre de Rhodes, que en el s.XVII va representar gràficament els mots a partir de la seva sonoritat en relació al francès i aquesta transcripció va prosperar i es va imposar.
Aquest és el país de l'aigua, i l'excursió que fem des de Hanoi a Hoa Lu i Tam Coc, a uns 100 km al sud de la capital, n'és un bon exemple.
Després d'una dilatada subjugació xinesa, al s.X van regnar en aquest territori les primeres dinasties vietnamites. A Hoa Lu van establir la capital del regne. De l'antiga ciutadella no en queda gairebé res, i tan sols romanen drets dos temples en honor de les famílies regnants.
Tam Coc, o les Tres Coves, és una zona de gran bellesa. Per visitar-la, lloguem unes barques que remunten el riu envoltats de turons de pedra calcària que s'eleven entre els arrossars. Però la bellesa de l'indret queda trencat pel que considero que és una turistada. M'aïllo en el paisatge.
Menció apart mereix la cuina vietnamita. Peix, verdures, molt d'arròs, bona fruita. Mengem molt bé... i amb palets! Però, compte, que els vietnamites es mengen tot allò que es mou (insectes, rèptils, gossos, micos), i una de les coses que crida l'atenció en alguns restaurants són unes gerres de vidre plenes a vessar de llangardaixos i serps que suren en un líquid, i que sembla que té uns atributs excepcionals ("viagra vietnamita", li diuen).
Tornem a Hanoi per agafar, al vespre, el tren que ens dura a Lao Cai, al nord-oest de Vietnam.
Aquest és el país de l'aigua, i l'excursió que fem des de Hanoi a Hoa Lu i Tam Coc, a uns 100 km al sud de la capital, n'és un bon exemple.
Després d'una dilatada subjugació xinesa, al s.X van regnar en aquest territori les primeres dinasties vietnamites. A Hoa Lu van establir la capital del regne. De l'antiga ciutadella no en queda gairebé res, i tan sols romanen drets dos temples en honor de les famílies regnants.
Tam Coc, o les Tres Coves, és una zona de gran bellesa. Per visitar-la, lloguem unes barques que remunten el riu envoltats de turons de pedra calcària que s'eleven entre els arrossars. Però la bellesa de l'indret queda trencat pel que considero que és una turistada. M'aïllo en el paisatge.
Menció apart mereix la cuina vietnamita. Peix, verdures, molt d'arròs, bona fruita. Mengem molt bé... i amb palets! Però, compte, que els vietnamites es mengen tot allò que es mou (insectes, rèptils, gossos, micos), i una de les coses que crida l'atenció en alguns restaurants són unes gerres de vidre plenes a vessar de llangardaixos i serps que suren en un líquid, i que sembla que té uns atributs excepcionals ("viagra vietnamita", li diuen).
Tornem a Hanoi per agafar, al vespre, el tren que ens dura a Lao Cai, al nord-oest de Vietnam.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada