dijous, 31 de juliol de 2008

Homenatge

Dimarts passat van operar el meu pare. Després de mesos de proves i de quatre hores d'intervenció i d'incertesa, sembla que la recuperació va per bon camí.

Ahir ja el van aixecar del llit, i aquests dies hem estat caminant pels passadissos de l'hospital, i s'ha trobat força bé. Esperem que la recuperació segueixi a aquest ritme, i que aviat pugui caminar sense dolor ni claudicació.

En aquests moments d'hospital que et fan meditar sobre la fragilitat de la vida humana, només penso en la gran sort de tenir uns pares com en Ramon i la Caterina, i que seria afortunat de posseir la meitat dels valors humans que ells tenen.

4 comentaris:

Belén ha dit...

Ramon, m'alegro moltíssim que tot hagi anat bé!
Si encara estàs per aquí i tens ganes de distreure't dilluns hi ha quedada!

petons

Pedraforca ha dit...

Estic molt content de que tot surti bé. I també de poder tenir un amic com tu, amb tanta tendresa i expresivitat. Fes-li una forta abraçada al pare i a la mare !!!

Prunila ha dit...

Jo també m'alegro Ramon, espero poder venir dilluns a la kdd i veure't in person. Una abraçada!

Helènic Glauc ha dit...

No et conec, però sento de molt a prop els teus sentiments; suposo que perquè tots els humans estem fets de la mateixa pasta. Desitjo que tot vagi molt i molt bé.