Fa uns anys vaig llegir "Cartes a un jove poeta" i em va agradar molt. Aquests dies he aprofitat per fer una relectura d'aquest sublim i curt llibre del poeta austríac Rainer Maria Rilke (1875-1926).El llibre és un recull epistolar de deu cartes. Rilke va rebre uns poemes del jove Franz Xaver Kappus acompanyant una carta on demana la seva opinió als versos que havia escrit. Rilke li contesta amb una llarga carta i s'inicia així una correspondència entre tots dos, on Rilke li dóna consells sobre l'art de crear i sobre la vida.
"Les obres d'art són soledats infinites i amb el que menys es poden tocar és amb la crítica. Sols l'amor pot copsar-les, celebrar-les i ser-hi just. Doni's sempre la raó a vostè mateix i al propi sentir contra semblants arranjaments, discussions o introduccions. Tot i que no tingués raó, el creixement natural de la vida interior, a poc a poc i amb el temps, el conduirà cap a altres criteris. Deixi que els seus judicis trobin llur desenvolupament propi, tranquil i pacífic, el qual, com tot progrés, ha de venir, profund, de dins i per res no pot ser empaitat o accelerat".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada