dilluns, 10 de març del 2008

Eleccions generals: 9-M

Un diumenge tranquil. Esmorzar aviat. Vambes i a córrer una horeta. Dutxa i anar a votar. Vermut i diari. Migdiada de pijama i orinal. Bona pel·lícula a la tarda. I veure el programa sobre les eleccions generals.

Els resultats de les eleccions, amb la contundent victòria del PSOE, consolida Rodríguez Zapatero, quatre anys després d'unes eleccions condicionades per l'atemptat de l'11-M. Per altra banda, el PP haurà d'obrir un debat sobre la seva manera de fer oposició, la qualitat dels seus líders i, sobretot, l'ús de la crispació com a principal divisa política.

Catalunya ha estat decisiva perquè Rodríguez Zapatero consolidés la seva victòria. I tot malgrat el caos de les infraestructures. Una part del catalanisme polític ha decidit sumar suports a les llistes socialistes. Degut a aquest vot útil ("Si no vas, ells tornen"), ERC i ICV han estat castigats pels seus electors amb una autèntica derrota. Aquestes formacions hauran de replantejar-se la seva estratègia. CiU, en canvi, ha aguantat bé l'envestida de la bipolarització amb 11 diputats, un més que fa 4 anys, però lluny encara dels 15 i 18 diputats d'anteriors resultats electorals.

Els 169 diputats del PSOE, no formen majoria absoluta, però sí una majoria suficient. Quina estratègia seguiran? Majoria absoluta amb els diputats de CiU? Pactes de govern puntuals? No sóc gaire optimista. Quan els partits estatals han tingut majoria absoluta o suficient, Catalunya ha rebut. Esperem que Rodríguez Zapatero recordi que el PSC ha tret 18 diputats socialistes més que no pas populars, consolidant, per tant, la seva victòria.