dilluns, 7 de gener de 2008

Mil cretins, de Quim Monzó

L'amic invisible de la nit de Cap d'Any em va regalar l'últim llibre d'en Quim Monzó, "Mil cretins" (2007).

El llibre és un recull de 19 contes, tots ells amb l'inconfusible estil Monzó, amb una narració marcada per l'humor negre. Com diu l'editorial en la contraportada del llibre, "Monzó passa comptes amb el dolor, la vellesa, la mort i l'amor".

Del recull, m'han agradat especialment els contes "El senyor Beneset", "La lloança" i "Miro per la finestra". D'aquest últim conte, llegiu aquest fragment:

"L'únic que ara m'interessa al món és mirar per la finestra i abstreure'm de la resta de l'univers. Durant tota aquesta estona que fa que estic mirant per la finestra, no he pensat en la feina, ni en la família, ni en cap dels molts problemes que de nit no em deixen dormir. No he pensat, per exemple, en la vida que duc habitualment, ni en com, per comptes d'assaborir les coses tal com vénen, em passo el dia rumiant com haurien de ser".