Avui divendres a la tarda he anat amb la Isabel i la Merche a donar un volt per la Fira de Sta Llúcia, a la plaça de la Catedral. Si fa un parell d'anys em vaig comprar un pessebre, molt maco, amb figuretes de fang, aquest cop m'he comprat un tió.
El tió no era, en principi, altra cosa que un tronc que cremava a la llar. Un tronc que, al cremar, donava béns preciosos com l'escalfor i la llum i que, de forma simbòlica, oferia presents als de la casa: llaminadures, neules, torrons.
Aquest tronc esdevé màgicament un ésser que s'ha d'alimentar i que dóna els seus regals per Nadal. El tió és fa cagar la Nit de Nadal o el mateix dia de Nadal, i n'hi ha que continuen cagant el dia de Sant Esteve.
I com es fa cagar el tió? Es tapa amb una flassada, se li canten unes cançons i se'l colpeja amb força. Els menuts, a l'aixecar la flassada, descobreixen amb deliri els regals cagats pel tió, en una bonica cerimònia domèstica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada