dissabte, 10 de novembre del 2007

Arguments

Dimecres passat, el President de la Generalitat, José Montilla, va fer unes declaracions al Cercle d'Economia de Madrid, i venia a dir que els catalans se senten cada cop més allunyats d'Espanya. Va descriure un estat d'ànim col·lectiu instal·lat en el cabreig, el recel, l'escepticisme i el pessimisme. Una desafecció emocional cap a Espanya que pot tenir greus conseqüències i que pot arribar a ser irreversible.

Un dia després, el president de la patronal catalana, Joan Rosell, va fer la següent afirmació: "Catalunya ha de rebre el mateix tracte que la resta de l'Estat, ni més ni menys. El que no pot ser és que siguem molt solidaris, exageradament solidaris, i que a sobre ens diguin que ens quedem els diners. No ho permetrem més". Tot seguit, va presentar unes demolidores xifres que quantifiquen el dèficit inversor que viu des de fa anys el país: des del 1991 fins a l'actualitat, l'Estat ha invertit a Catalunya un 15 per cent menys que la mitjana estatal i un 28 per cent menys que a la Comunitat de Madrid.

Ahir divendres, el catedràtic de Dret constitucional, el sevillà Javier Pérez Royo, en una entrevista al diari AVUI, va manifestar que "si se segueixen fent esforços separadors i s'envien missatges de desafecció, la lògica reacció serà la desafecció". "Per conviure cal respectar, tenir bona fe, i no dir mentides, no agredir ni insultar. I en aquesta última legislatura s'ha agredit i s'ha insultat moltíssim els ciutadans de Catalunya en general, i no diguem ja a les seves elits polítiques", continua dient.

Sobre el recurs contra l'Estatut, el catedràtic diu que "la meva tesi és que si el recurs del PP prospera i la sentència del TC afecta substancialment l'Estatut tindrem una crisi d'Estat. No una crisi a Catalunya, perquè una sentència així ens afectaria a tots i ens hauríem de preparar per a una cosa molt diferent del que hem viscut des de l'entrada en vigor de la Constitució. S'obriria la capsa de Pandora amb conseqüències imprevisibles".

"És cert que des de la resta d'Espanya les agressions han estat brutals i Catalunya no ha agredit, però es podien haver teixit complicitats i haver anticipat les reaccions que després hem vist. Perquè és cert que a Espanya s'han produït agressions molt fortes i un silenci de la majoria de la gent que semblava que les donava per bones i eren unànimes", acaba dient.

Com podeu veure aquestes declaracions les fan persones que no poden ser titllades d'independentistes.