Ahir en Quim Monzó es va ficar el públic a la butxaca en el discurs inaugural de la Fira del Llibre de Frankfurt. Un discurs brillant, enginyós i esbojarrat, amb el qual es va guanyar els bravos del públic assistent.
El començament ja és trencador: "Com que de discursos no n'he fet mai (i no sé si en sabria) els explicaré un conte". I el conte, la seva especialitat, va d'un escriptor que el conviden a fer el discurs inaugural de la Fira del Llibre de Frankfurt. "Però passa que l'escriptor en qüestió creu que no ha de demanar perdó a ningú per sentir-se part de la cultura que aquell any han convidat a Frankfurt", i aquesta cultura és la catalana.
I segueix el discurs reivindicant: "Al llarg dels temps, la bonança de la història no ha estat al costat de la literatura catalana. Les llengües i les literatures no haurien de rebre mai el càstig de les estratègies geopolítiques, però el reben, i ben fort. Per això el sorprèn que un muntatge com aquest (...) hagi decidit convidar una cultura amb una literatura desestructurada, repartida entre diversos Estats en cap dels quals és llengua realment oficial". O que: "La literatura catalana és, clarament, una de les pedres fundacionals de la cultura europea". Una unitat cultural i lingüística, malgrat els hi pesi a alguns.
I també recorda el discurs del mestre Pau Casals a les Nacions Unides: "Sóc català. Catalunya avui és una província d'Espanya, però ¿què ha estat Catalunya? Catalunya ha estat la nació més gran del món. Us explicaré per què. Catalunya va tenir el primer Parlament, molt abans que Anglaterra. Catalunya va tenir les primeres Nacions Unides...".
Us recomano que llegiu el discurs sencer.
El començament ja és trencador: "Com que de discursos no n'he fet mai (i no sé si en sabria) els explicaré un conte". I el conte, la seva especialitat, va d'un escriptor que el conviden a fer el discurs inaugural de la Fira del Llibre de Frankfurt. "Però passa que l'escriptor en qüestió creu que no ha de demanar perdó a ningú per sentir-se part de la cultura que aquell any han convidat a Frankfurt", i aquesta cultura és la catalana.
I segueix el discurs reivindicant: "Al llarg dels temps, la bonança de la història no ha estat al costat de la literatura catalana. Les llengües i les literatures no haurien de rebre mai el càstig de les estratègies geopolítiques, però el reben, i ben fort. Per això el sorprèn que un muntatge com aquest (...) hagi decidit convidar una cultura amb una literatura desestructurada, repartida entre diversos Estats en cap dels quals és llengua realment oficial". O que: "La literatura catalana és, clarament, una de les pedres fundacionals de la cultura europea". Una unitat cultural i lingüística, malgrat els hi pesi a alguns.
I també recorda el discurs del mestre Pau Casals a les Nacions Unides: "Sóc català. Catalunya avui és una província d'Espanya, però ¿què ha estat Catalunya? Catalunya ha estat la nació més gran del món. Us explicaré per què. Catalunya va tenir el primer Parlament, molt abans que Anglaterra. Catalunya va tenir les primeres Nacions Unides...".
Us recomano que llegiu el discurs sencer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada