Ja fa un temps, la Merche em va recomanar aquest llibre de l'escriptor brasiler Paulo Coelho (Rio de Janeiro, 1947), el qual, en part, està basat en l'experiència del propi autor en algunes institucions mentals.
"Veronika decideix morir" explica la història d'una noia de 24 anys que viu a Ljubljana (Eslovènia). Veronika sembla tenir una vida absolutament normal, però no és feliç, i decideix suïcidar-se ingerint somnífers. Fracassa en el seu intent i es desperta a Villete, l'hospital mental de la capital. Però el cor li queda irremeiablement malmès.
Al sanatori estableix relacions amb altres malalts, sobretot amb la Zedka (depressió), la Mari (atacs de pànic), i l'Eduard (esquizofrènia). Experimenta sensacions noves i descobreix que sempre hi ha un altre sentit per a la vida.
El llibre és una interessant visió de qui són els veritables bojos, si els que viuen com a autòmats en una societat estructurada amb multitud de normes, o els que surten d'aquest camí i prenen un altre d'alternatiu, i es replantegen el veritable sentit del rumb de la seva vida, si anem seguint els demés o si realment fem el que ens agrada.
"Quan em vaig prendre les pastilles, volia matar una persona que odiava. No sabia que, dins meu, hi havia unes altres Veronikes que podia estimar". Unes Veronikes que viuen dins seu i que són interessants, boges, curioses, valentes, arriscades...
"Veronika decideix morir" explica la història d'una noia de 24 anys que viu a Ljubljana (Eslovènia). Veronika sembla tenir una vida absolutament normal, però no és feliç, i decideix suïcidar-se ingerint somnífers. Fracassa en el seu intent i es desperta a Villete, l'hospital mental de la capital. Però el cor li queda irremeiablement malmès.
Al sanatori estableix relacions amb altres malalts, sobretot amb la Zedka (depressió), la Mari (atacs de pànic), i l'Eduard (esquizofrènia). Experimenta sensacions noves i descobreix que sempre hi ha un altre sentit per a la vida.
El llibre és una interessant visió de qui són els veritables bojos, si els que viuen com a autòmats en una societat estructurada amb multitud de normes, o els que surten d'aquest camí i prenen un altre d'alternatiu, i es replantegen el veritable sentit del rumb de la seva vida, si anem seguint els demés o si realment fem el que ens agrada.
"Quan em vaig prendre les pastilles, volia matar una persona que odiava. No sabia que, dins meu, hi havia unes altres Veronikes que podia estimar". Unes Veronikes que viuen dins seu i que són interessants, boges, curioses, valentes, arriscades...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada