Estupor i tremolors, d'Amélie Nothomb

Aquest és el segon llibre de l'autora que llegeixo, i he de dir que m'ha impactat tant com el primer. Com vaig comentar, Amélie Nothomb és una escriptora belga en llengua francesa, que va néixer el 1967 al Japó.

"Estupor i tremolors" (1999) és un llibre autobiogràfic. La protagonista, Amélie, explica el claustrofòbic món d'una empresa japonesa, amb eternes jornades, jerarquia asfixiant i submissió total. A més, l'autora fa una radiografia despietada i molt dura de la societat japonesa, amb comentaris que semblen plens de rancúnia. Però, malgrat aquests comentaris, sembla ser que l'autora estima el país on va néixer, i això fa que reaccioni amb ràbia davant d'aquestes injustícies.

"...si cal admirar la japonesa -i cal fer-ho-, és perquè no se suïcida. Conspiren contra el seu ideal des de la més tendra infantesa. Li van esmunyint guix cap a dins del cervell: "Si als vint-i-cinc anys no estàs casada, tindràs bones raons per passar vergonya", "si rius, no seràs distingida", "si el teu rostre expressa un sentiment, és que ets vulgar",...,"si un noi et besa la galta en públic, ets una meuca", "si menges de gust, ets una truja"...".