Pedraforca (2506 m)

Ja fa temps, força temps, que tenia ganes de pujar al Pedraforca. La seva imatge és captivadora. Roca calcària grisa emergint entre els boscs. Dos puntes (pollegons) separats per un ample coll (enforcadura). Per als que no la coneixeu...

Maca, oi?. Quedem en Txema i jo a dos quarts de set del matí. Per a nosaltres és el primer cop que pugem aquesta muntanya emblemàtica del Berguedà. Bon esmorzar abans de caminar.

9:20 h. Deixem el cotxe a l'aparcament del mirador de Gresolet (1530 m), un cop passat el poble de Saldes. Prenem un corriol que ens mena al refugi Lluís Estasen (1640 m). Deixem enrere el refugi, pel camí que surt de la seva dreta i, en tot moment, anem seguint les marques blanques i grogues, o només grogues.

Tenim a la nostra esquerra la vertiginosa vessant nord del Pedraforca. El camí és molt costerut i, poc a poc, anem guanyant metres. Arribem a la collada del Verdet (2300 m) a les 11:10 h, un bon lloc per fer una parada i gaudir de les vistes de la serralada del Cadí i del poble de Gósol.

Comencem la grimpada per la canal de roca, fent servir les mans, i vigilant no desprendre pedres, ja que darrere nostre hi puja gent. Aquesta última part fins el cim és la més divertida, amb algunes parts força aèries, però ben segur en tot moment.

Arribem al cim del Pollegó Superior del Pedraforca (2506 m) a les 12:10 h. Som ben bé una dotzena de persones al cim.

Per baixar seguim una canal cap a l'Enforcadura. A la dreta hi ha la paret del Pollegó Inferior. Ara cal baixar la tartera. Anem amb compte, buscant sempre la grava per no relliscar. Tot i això, caiem de cul a terra més d'un cop.

Un cop arribats al final de la tartera, ens treiem totes les pedres que han entrat dins les botes. Trobem el camí que ens condueix cap el refugi, ben marcat amb marques blanques i grogues. Arribem a l'aparcament del mirador de Gresolet a les 14:30 h. En total, unes cinc hores.

Dinem a Saldes i cap a casa.