Després de molt de temps, avui he escoltat un CD de Franco Battiato que tenia per casa. El primer disc (sí, disc de vinil!) que vaig escoltar va ser "Nomades", i va ser tot un descobriment.
Italià, de Catània (Sicília), nascut l'any 1945, amb nas gros i ulleres de pasta, que cantava allò de "busco un centro/de gravedad permanente/que no varíe lo que ahora pienso/de las cosas, de la gente" a mitjans dels anys 80. Totes les seves lletres són molt poètiques, místiques i estranyes.
He escollit la cançó "La Stagione dell'amore" per si la voleu escoltar. "La estación de los amores, viene y va, y los deseos no envejecen, a pesar de la edad. Si pienso en cómo he malgastado yo mi tiempo, que no volverá, no regresará, más...".
Italià, de Catània (Sicília), nascut l'any 1945, amb nas gros i ulleres de pasta, que cantava allò de "busco un centro/de gravedad permanente/que no varíe lo que ahora pienso/de las cosas, de la gente" a mitjans dels anys 80. Totes les seves lletres són molt poètiques, místiques i estranyes.
He escollit la cançó "La Stagione dell'amore" per si la voleu escoltar. "La estación de los amores, viene y va, y los deseos no envejecen, a pesar de la edad. Si pienso en cómo he malgastado yo mi tiempo, que no volverá, no regresará, más...".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada