dissabte, 21 d’abril de 2007

La pell freda, d'Albert Sánchez Piñol

"Mai no som infinitament lluny d'aquells qui odiem. Per la mateixa raó, doncs, podríem creure que mai serem absolutament a prop d'aquells qui estimem. Quan em vaig embarcar ja coneixia aquest principi atroç".

Així comença "La pell freda" (2002), d'Albert Sánchez Piñol (Barcelona, 1965). Una novel·la molt recomanable.

Un meteoròleg accepta un treball en una remota illa per allunyar-se de la civilització. La primera nit, unes bèsties amfíbies ataquen la seva cabana. L'única esperança és unir-se al farer, l'altre humà que viu a l'illa, i combatre junts als monstres.

Les relacions entre els dos homes, amb Aneris (la femella amfíbia, la de la pell freda), i la lluita amb els monstres, fan posar en dubte, amb contínues reflexions, els conceptes d'humanitat i bestialitat. El llibre és una novel·la inquietant i claustrofòbica, una novel·la d'aventures que combina ciència-ficció i terror.