Després del parèntesi hivernal tornem a reprendre les trobades gastronòmiques. Avui he anat amb l'Eva i la Laura al "Restaurant Kailash", cuina del Tibet.
El restaurant va sorgir de la mà dels residents tibetans de Barcelona. Vaig visitar el Tibet i el Nepal fa 12 anys. Recordo la cuina del Nepal, amb marcada tendència hindú. Al Tibet, en canvi, vaig menjar gairebé sempre cuina xinesa, degut a l'ocupació del Tibet per part de la Xina. Tot i això, vaig descobrir el tsampa (farinetes de blat o civada), els momos (pasta farcida de carn o verdures i cuita al vapor) i el té tibetà (fet amb llet, mantega i sal).
Quedem a dos quarts de deu del vespre. El restaurant és senzill i la carta també, decorat amb banderins d'oracions, banderes del Tibet i alguna foto del Dalai Lama. Força acollidor.
Demanem 2 menús no vegetarians i 1 menú vegetarià. La Laura s'atreveix amb una sopa de tsampa, i l'Eva i jo demanem pokara (croquetes vegetals). De segon, ens porten unes safates de degustació (saltejat de carbassó i xampinyons, arròs blanc, tallarines saltejades, momos,...). De postres demanem un batut de iogurt.
Au, ara tenim un temps per pensar en la propera trobada gastronòmica. On viatjarem el proper cop?.
El restaurant va sorgir de la mà dels residents tibetans de Barcelona. Vaig visitar el Tibet i el Nepal fa 12 anys. Recordo la cuina del Nepal, amb marcada tendència hindú. Al Tibet, en canvi, vaig menjar gairebé sempre cuina xinesa, degut a l'ocupació del Tibet per part de la Xina. Tot i això, vaig descobrir el tsampa (farinetes de blat o civada), els momos (pasta farcida de carn o verdures i cuita al vapor) i el té tibetà (fet amb llet, mantega i sal).
Quedem a dos quarts de deu del vespre. El restaurant és senzill i la carta també, decorat amb banderins d'oracions, banderes del Tibet i alguna foto del Dalai Lama. Força acollidor.
Demanem 2 menús no vegetarians i 1 menú vegetarià. La Laura s'atreveix amb una sopa de tsampa, i l'Eva i jo demanem pokara (croquetes vegetals). De segon, ens porten unes safates de degustació (saltejat de carbassó i xampinyons, arròs blanc, tallarines saltejades, momos,...). De postres demanem un batut de iogurt.
Au, ara tenim un temps per pensar en la propera trobada gastronòmica. On viatjarem el proper cop?.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada