Bé, ja s'ha acabat el Nadal, i amb ell bona part de la bogeria consumista en què en els darrers anys s'ha convertit. Estic tip de la desmesura, tot ens convida a consumir: anuncis, llums de Nadal des de primers de desembre, pobres dependents treballant en dies de festa (indecent, em nego anar a comprar en aquests dies).
A La Vanguardia d'ahir diumenge hi havia un interessant article del professor Xavier Sala i Martín, de la Universitat de Colúmbia, i que comença: "Bueeeno. Ya se han acabado las fiestas y ha llegado la hora de... ¡devolver los regalos!".
Continua l'article dient que a tots ens han regalat alguna cosa que no ens ha agradat, i hem pensat que es podrien haver estalviat els calers. Però l'article no acaba aquí, i diu que "la diferencia entre el coste del regalo y la valoración que hace el obsequiado es una medida de la ineficiencia del regalo, ya que indica lo que el obsequiante se hubiera podido ahorrar si, en lugar de comprar el regalo, hubiera dado dinero en efectivo". Pura economia. Acaba l'article dient que els mercats, al ser conscients d'aquesta ineficència, han trobat solucions: les llistes de regals, els xecs-regal, o la possibilitat de canviar el regal a canvi de diner.
Però regalar diners no està ben vist, encara que sigui més eficient que regalar productes. Un regal diu molt més que el seu valor: primer, que hem pensat en algú, segon, que ens hem preocupat d'esbrinar els seus gustos i necessitats.
A La Vanguardia d'ahir diumenge hi havia un interessant article del professor Xavier Sala i Martín, de la Universitat de Colúmbia, i que comença: "Bueeeno. Ya se han acabado las fiestas y ha llegado la hora de... ¡devolver los regalos!".
Continua l'article dient que a tots ens han regalat alguna cosa que no ens ha agradat, i hem pensat que es podrien haver estalviat els calers. Però l'article no acaba aquí, i diu que "la diferencia entre el coste del regalo y la valoración que hace el obsequiado es una medida de la ineficiencia del regalo, ya que indica lo que el obsequiante se hubiera podido ahorrar si, en lugar de comprar el regalo, hubiera dado dinero en efectivo". Pura economia. Acaba l'article dient que els mercats, al ser conscients d'aquesta ineficència, han trobat solucions: les llistes de regals, els xecs-regal, o la possibilitat de canviar el regal a canvi de diner.
Però regalar diners no està ben vist, encara que sigui més eficient que regalar productes. Un regal diu molt més que el seu valor: primer, que hem pensat en algú, segon, que ens hem preocupat d'esbrinar els seus gustos i necessitats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada