Després d'Iran, Indonèsia i Cuba, aquest cop hem visitat...el Senegal!. A les 21 h d'ahir divendres ens trobem la Laura, l'Eva i jo al Restaurant Teranga, al carrer La Nau, nº 3 de Barcelona.
Els cereals són la base de la cuina del Senegal, arròs, blat, blat de moro, però sobre tot mill (cuscús, farines, pastes). No tothom es pot permetre la carn o el peix, si bé molts plats tradicionals en porten.
El restaurant és petit, i no hi ha gairebé ningú. Ens porten la carta que, de fet, són mitja dotzena de paperets plastificats, cadascun amb un plat. Això ens facilita l'elecció: Yassa (cuscús, pollastre i salsa de ceba i verdures) per a l'Eva i la Laura, i Maffe (cuscús, vedella i salsa de cacauet) per a mi. També demanem yuca amb espinacs per als tres. Tot fantàstic, i amb dues cerveses per morro, 10 €!.
El cambrer ens pregunta si volem picant, i li diem que d'acord. Ens porta un platet amb una mostra de salsa. "Què porta?" li preguntem. "Picante", respon el noi. El color i la quantitat ja ens fan sospitar i, efectivament, la salsa és insultantment picant.
Els cereals són la base de la cuina del Senegal, arròs, blat, blat de moro, però sobre tot mill (cuscús, farines, pastes). No tothom es pot permetre la carn o el peix, si bé molts plats tradicionals en porten.
El restaurant és petit, i no hi ha gairebé ningú. Ens porten la carta que, de fet, són mitja dotzena de paperets plastificats, cadascun amb un plat. Això ens facilita l'elecció: Yassa (cuscús, pollastre i salsa de ceba i verdures) per a l'Eva i la Laura, i Maffe (cuscús, vedella i salsa de cacauet) per a mi. També demanem yuca amb espinacs per als tres. Tot fantàstic, i amb dues cerveses per morro, 10 €!.
El cambrer ens pregunta si volem picant, i li diem que d'acord. Ens porta un platet amb una mostra de salsa. "Què porta?" li preguntem. "Picante", respon el noi. El color i la quantitat ja ens fan sospitar i, efectivament, la salsa és insultantment picant.
Després de 2 hores menjant i xerrant, el cambrer, molt educadament, ens diu que hi ha força gent esperant, amb el seu castellà bàsic i directe. És veritat, hi ha un fotimer de gent a l'entrada esperant sopar. Anem a fer el cafè a una granja propera del carrer Argenteria.
Bé, ja coneixem una part de la cuina africana. Una cuina senzilla, bàsica, limitada pels recursos, però els plats estan molt ben elaborats. Per cert, teranga vol dir hospitalitat en llengua Wolof del Senegal. Ah, i Yossou N'Dour és del Senegal, però això serà motiu d'un altre post.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada