Un dels costums de la diada de Tots Sants és la castanyada, una festa molt catalana, on es mengen castanyes (un dels productes típics de la tardor) i moniatos ben torrats, panellets, tot ben acompanyat de moscatell, mistela, garnatxa o cava. Recordo les castanyeres que servien les castanyes abans de Tots Sants fins als voltants de Nadal. Eren altres temps, quan el fred de la tardor era compensat per una dotzena de castanyes ben calentes, servides en paperines de paper de diari.
Aquest any he fet la castanyada a casa. Seguint consells, he fet les castanyes i els moniatos al forn. Els tubercles han quedat prou bé, però les castanyes... L'any vinent, tornaré als orígens de torrar-les a flama directa amb una vella paella foradada.
A banda de les temperatures primaverals que tenim, en els últims anys, per aquestes dates, una festa originària d'Irlanda i portada als Estats Units pels immigrants irlandesos, i convertida en festa de màrqueting i consum, s'apodera de la cultura dels nostres xiquets. Aquesta festa de Halloween és molt atractiva pels nostres infants, una festa de disfresses, on s'ho passen molt bé jugant i demanant caramels. Però el greu no és la celebració de Halloween si no la pèrdua de la castanyada, on l'ambient i la cultura catalana hi és present.
Sense perdre la nostra identitat, està molt bé la interculturalitat, i obrir-nos a altres celebracions. Potser properes generacions de catalans celebraran la castanyada, amb castanyes, moniatos, panellets... i amb disfresses terrorífiques!
Aquest any he fet la castanyada a casa. Seguint consells, he fet les castanyes i els moniatos al forn. Els tubercles han quedat prou bé, però les castanyes... L'any vinent, tornaré als orígens de torrar-les a flama directa amb una vella paella foradada.
A banda de les temperatures primaverals que tenim, en els últims anys, per aquestes dates, una festa originària d'Irlanda i portada als Estats Units pels immigrants irlandesos, i convertida en festa de màrqueting i consum, s'apodera de la cultura dels nostres xiquets. Aquesta festa de Halloween és molt atractiva pels nostres infants, una festa de disfresses, on s'ho passen molt bé jugant i demanant caramels. Però el greu no és la celebració de Halloween si no la pèrdua de la castanyada, on l'ambient i la cultura catalana hi és present.
Sense perdre la nostra identitat, està molt bé la interculturalitat, i obrir-nos a altres celebracions. Potser properes generacions de catalans celebraran la castanyada, amb castanyes, moniatos, panellets... i amb disfresses terrorífiques!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada