L'agent secret, de Joseph Conrad

Després d'haver llegit "El cor de les tenebres" em vaig quedar amb ganes de llegir alguna cosa més de l'escriptor britànic d'origen polonès Joseph Conrad.

"L'agent secret" (1907) és una novel·la que tracta els temes de l'anarquisme, l'espionatge i el terrorisme. A cavall dels segles XIX i XX, Londres s'ha convertit en un refugi d'exiliats polítics i anarquistes. Per forçar al govern anglès a actuar contra aquests grups, un agent secret és cridat a l'ambaixada d'un país estranger (probablement Rússia) i li encarreguen la missió de volar l'observatori astronòmic de Greenwich, símbol de l'avenç tecnològic anglès. Aquest encàrrec tindrà conseqüències tràgiques per a la innocent família de l'agent secret.

Interessant llibre, considerada com a una de les millors obres de Conrad i visió premonitòria del segle XX, anticipant l'increment del terrorisme.

Big J's Burger Barcelona, cuina nord-americana

Reconec que en el viatge gastronòmic que estic fent amb la Laura, l'últim lloc que esperava visitar eren els Estats Units. Però la conversa va anar així:

"He pensat que hem recorregut molt de món amb les nostres papil·les gustatives, però hi ha un país on no hem gosat entrar fins ara: els Estats Units. Proposo doncs que ens treguem els prejudicis i fem un sopar americà altament calòric", va proposar la Laura. "Em sembla perfecte anar a menjar cuina nord-americana. Em poso a règim avui mateix!", va respondre en Ramon. I dit i fet, ens hem tret els nostres prejudicis sobre "fast-food" i "supersize me" i aquest vespre hem anat a sopar al Big J's Burger Barcelona.

Un restaurant ben interessant amb una decoració extreta de "Grease" o "Pulp Fiction". Hem pres uns snacks variats (aletes de pollastre, nuggets, jalapeños, varetes de formatge, anelles de ceba amb salsa barbacoa i mostassa dolça), unes hamburgueses de 100 g amb ceba, tomàquet i enciam (feia anys que no me'n menjava una!) i una Coke i una Budweisser per beure.

Bufanda amb punt d'escacs

Aquest és el meu primer projecte acabat a mitja. Un projecte ben fàcil i que m'ha permès practicar tant el punt del dret com el punt del revés. I l'he acabat just a temps, ara que comença a fer fred.

PD = punt del dret
PR = punt del revés

Fila 1 a la 4: 4PD + 4PR (repetir 4 cops = 32 punts)
Fila 5 a la 8: 4PR + 4PD (repetir 4 cops = 32 punts)
Repetir aquests 2 grups de 4 files.

Material: 8 cabdells Katia Merino Sport, agulles de 6 mm.

Dimensió: 180 x 16 cm.

Força, equilibri, valor i seny

Aquesta setmana el món casteller i la cultura catalana en general estan d'enhorabona: els castells, patrimoni cultural de la humanitat!

Constància, treball, esforç, confiança, compenetració, germanor, emoció, sentiment, entorn festiu, autosuperació global i col·lectiva, solidaritat, cooperació i integració són alguns dels valors que acompanyen la plasticitat material dels castells.

M'agrada assistir com a públic a les diades castelleres. Us recomano, però, que algun cop proveu de viure un castell des de la pinya. No el veus però el vius: música de gralles, remor a la plaça i crit d'eufòria quan l'enxaneta aixeca l'aleta. Indescriptible!

Us recomano que veieu aquest vídeo.

Espinete no existe, amb Eduardo Aldán

Aquest vespre hem anat a veure aquest monòleg típic de "El Club de la Comedia" al Teatre Club Capitol. "Espinete no existe" és una comèdia nostàlgica i divertida sobre les coses que han marcat diverses generacions.

El material escolar, les llaminadures, els juguets o la televisió són alguns dels temes amb els que Eduardo Aldán ens fa recordar moments de la nostra infantesa. I és veritat, durant la interpretació alguna neurona amb informació adormida de sobte es desperta i et fa venir als llavis un "Òstia, sí!". No us passa sovint amb imatges, olors, músiques...?

Un divertit monòleg en què l'actor no et deixa respirar ni un sol minut dels noranta que dura la interpretació. I quin millor acabament de l'obra que aquest?

I love Suu

Després d'anys d'arrest domiciliari, la junta militar ha alliberat la icona democràtica de Birmània i Premi Nobel de la Pau (1991), Aung San Suu Kyi.

En uns moments en què la societat busca i troba models d'èxit en persones de dubtosa vàlua moral i espiritual, vull expressar la meva admiració cap a Aung San Suu Kyi i la seva lluita no-violenta en defensa de la democràcia i dels drets humans del poble birmà.

"Aquells de nosaltres que varem decidir treballar per la democràcia a Birmània varem fer la nostra elecció en la convicció que el perill de defensar els drets humans bàsics en una societat repressiva era preferible a la seguretat d'una inactiva vida de servitud."

Temple Expiatori de la Sagrada Família

Aquest cap de setmana ha visitat la meva ciutat el Papa Benet XVI. Personalment m'ha provocat una barreja de curiositat social i indiferència, ben allunyada tant dels estirabots de mala educació d'alguns sectors anticlericals com de l'anacronisme de l'església catòlica en molts dels seus postulats.

Per tant, per a mi, l'autèntic protagonista d'avui ha estat el magnífic Temple Expiatori de la Sagrada Família del genial arquitecte reusenc Antoni Gaudí.

Us recomano una passejada virtual al voltant de l'arquitectura i la simbologia del temple.