a cop d'ull

Hi han alternatives!

2012-02-17T19:38:00.000+01:00

Molt interessant i de gran actualitat el llibre "Hay alternativas. Propuestas para crear empleo y bienestar en España" (2011) dels economistes Vicenç Navarro, Juan Torres i Alberto Garzón. Una lectura que fa autèntica feredat.

El llibre comença exposant les causes de la crisi mundial i acaba exponent tota una sèrie de propostes per establir una economia al servei de les persones i en harmonia amb la natura.

"La crisi econòmica i financera en què ens trobem és el resultat de l'extraordinària desigualtat que han generat les polítiques neoliberals que s'han aplicat des de fa anys. El creixement que s'ha vingut produint en etapes d'expansió, com la que va viure l'economia espanyola en la passada dècada, s'ha basat en pilars molt poc sòlids i a més ha concentrat els seus beneficis en molt escasses mans, la qual cosa ha acabat provocant una gran crisi amb la pèrdua de milions de llocs de treball. Davant d'aquesta situació es proposen receptes que curiosament són les mateixes que en aplicar-se amb anterioritat van provocar la situació en què ara ens trobem: reformes laborals, privatitzacions, reducció dels imposts a les rendes altes i de la despesa pública social i moltes més que s'imposen per alliberar capitals que es destinen a l'especulació financera enlloc de sufragar les empreses que creen riquesa i ocupació. És necessari, per tant, actuar sobre els mals estructurals del nostre sistema, perquè malgrat el que diguin els polítics i els economistes neoliberals hi ha alternatives." (text de contraportada).

El llibre està dedicat a totes les persones que han sortit al carrer per rebutjar les polítiques neoliberals que retallen els drets socials i per reclamar unes altres mesures alternatives i més justes per sortir de la crisi.

Podeu descarregar-vos el llibre des del web de l'editorial clicant aquí.

Impressionistes: mestres francesos de la col·lecció Clark

2012-02-10T23:39:00.000+01:00

Fantàstica exposició que es pot veure al Caixaforum. "Impressionistes: mestres francesos de la col·lecció Clark" aplega un conjunt excepcional de pintura francesa del segle XIX i començaments del XX, tot un recorregut per l'impressionisme. A l'exposició podreu admirar una bona col·lecció de quadres de Manet, Monet, Degas i Renoir, entre d'altres.

(Noia fent ganxet, 1875. Pierre-Auguste Renoir)

De visita obligada, però afanyeu-vos ja que la cloenda serà aquest diumenge.

Res no tornarà a ser com abans, de Carol López

2012-02-01T23:30:00.000+01:00

Després d'algunes experiències negatives al teatre, l'obra que hem anat a veure avui a La Villarroel ens ha agradat. Distreta, àgil, divertida i de diàlegs ben frescos.

"La meva ment té un objectiu, només m'interessa això: l'amor i la falta d'amor" (John Cassavetes). I tant l'amor com la falta d'amor són els ingredients principals d'aquesta obra.

Ens trobem davant d'una comèdia urbana que ens presenta dos matrimonis que pateixen una crisi de parella. La Dolo (Dolo Beltrán) i l'Andrés (Andrés Herrera) en són plenament conscients, mentre que l'Olalla (Olalla Moreno) i l'Andrew (Andrew Tarbet) en neguen l'evidència i continuen fingint que formen un matrimoni modèlic.

L'obra es desenvolupa en un escenari ben domèstic: el llit, el sofà, la taula del menjador i la banyera. I enmig de la trama es van intercalant gravacions de la teràpia de parella que fan els quatre protagonistes a la consulta d'un psicoanalista.

Sant Martí de Montnegre

2012-01-08T20:06:00.000+01:00

Avui hem fet una caminada pels frondosos boscos del Parc Natural del Montnegre i el Corredor. Molt variada de paisatges i amb boniques vistes del massís del Montseny.

Deixem el cotxe al costat de l'ermita de Sant Martí de Montnegre. El camí circula a través de boscos d'alzines, sureres, roures i castanyers. Passa pel costat d'alguns arbres monumentals com l'alzina grossa de Can Preses o el tronc corsecat d'un roure, partit per una tempesta de vent i neu, al davant mateix de l'ermita de Santa Maria de Montnegre. Poc després, el camí s'enfila fins la carena divisòria del Maresme i el Vallès, baixa fins una riera per remuntar i tornar a Sant Martí de Montnegre.

En total han estat uns 16 km i unes 6 h (parades incloses).

Frecklegirl Thong

2012-01-05T18:00:00.000+01:00

Ahir al vespre varem fer el sopar de les "Teixicòmanes" i, com a novetat, es va decidir fer un intercanvi picant de peces teixides. La meva víctima va ser en Le Pak, i el projecte escollit, un tanga: el "Frecklegirl Thong". El patró el podeu trobar aquí.

Material: 1 cabdell Schachenmayr Nomotta Cotton Eco i agulles de 3,5 i 4 mm.

Així mateix, jo he estat víctima de la Marga, la qual em va teixir aquest fantàstic fuet sadomasoquista. Ja anhelo el moment d'estrenar-lo.

Boes, tangues, fuets, manilles, cossets, mugroneres, lligacames... Surrealista, molt surrealista. Gracies, Alba i Núria, per l'organització.

Escalivada al forn

2011-12-31T17:00:00.000+01:00

Sens dubte la millor escalivada és la que es fa amb una bona brasa. També recordo que la meva àvia la feia a la flama dels cremadors. Quedava molt bona però deixava la cuina feta una cort. A ciutat, una manera asèptica de fer una bona escalivada és al forn; queda prou bona. Per aquest vespre he decidit preparar una escalivada al forn que compensi l'excés dietètic de les festes i que serveixi d'acompanyament a una ventresca de tonyina, unes anxoves de l'Escala i una olivada.

En primer lloc, netegem les verdures (3 pebrots vermells, 2 albergínies, 2 cebes de Figueres) passant-les per aigua. Untem bé les verdures amb oli verge d'oliva. Coem al forn a 200º durant 45 mn. A mitja cocció, donem la volta a les verdures. Retirem les verdures del forn, les emboliquem amb paper de diari i deixem refredar. Un cop fredes, i amb els dits, pelem les verdures i les tallem a tires. Les amanim bé amb oli verge d'oliva, un polsim de pebre negre i sal Maldon.

Us desitjo que passeu un feliç any 2012.

Rodó de pollastre farcit

2011-12-25T13:00:00.000+01:00

A banda de la tradicional escudella i carn d'olla, aquest any de segon plat he preparat un rodó de pollastre farcit.

A la carnisseria de confiança he comprat un rodó de pollastre; aquest cop l'he demanat farcit de pernil i formatge. Salpebrem el rodó i el rostim amb oli d'oliva a foc suau en una cassola de fang. Afegim les verdures tallades (1 porro, 2 tomàquets grans i madurs, 2 pastanagues) i un manat d'herbes aromàtiques (llorer, romaní, farigola). Afegim una copeta de conyac i deixem reduir. Tot seguit afegim mig litre de brou i deixem coure al forn a 180º uns 45-60 mn.

Passat aquest temps, reservem el rodó, llencem el manat d'herbes aromàtiques i passem pel braç elèctric totes les verdures. Servim el rodó tallat i acompanyat de la salsa de verdures. El vaig fer ahir ja que reposat queda més bo. Avui tan sols he hagut de tallar el rodó (en fred és més fàcil), escalfar i presentar els plats.

Res ens atura, ballem pels nens

2011-12-24T10:53:00.001+01:00

Molt maca la iniciativa que m'han fet arribar dels companys de l'Hospital de Sant Joan de Déu amb la flashmob "Res ens atura, ballem pels nens". Cada visita al vídeo penjat a youtube contribueix a finançar el programa Hospital Amic (Pallapupas, músics, professors,...). Aquest programa intenta fer que els nens tinguin el millor record possible de la seva estada a l'hospital.

Podeu veure el vídeo clicant aquí.

Indigneu-vos, d'Stéphane Hessel

2011-12-23T20:00:00.000+01:00

Interessant i actual aquest breu llibre de l'Stéphane Hessel, diplomàtic, ambaixador, antic membre de la resistència francesa, supervivent del camp de concentració de Buchenwald i un dels redactors de la Declaració Universal dels Drets Humans.

A "Indigneu-vos" (2011), l'autor fa una crida contra la indiferència i a favor de la insurrecció pacífica, posant com a exemple les experiències de Gandhi, Martin Luther King, Nelson Mandela i tants d'altres.

I és que tenim molts motius per estar indignats. La situació a Palestina, les guerres pel control dels recursos naturals, les creixents diferències entre els molt rics i els molt pobres... El sentit de la vida hauria de ser protegir la vida humana, el planeta i crear un món molt més just. Caldria, per tant, rebel·lar-se de forma pacífica contra les injustícies d'un món dominat pels poders econòmics.

"L'interès general ha de prevaler sobre l'interès particular, el just repartiment de la riquesa creada pel treball ha deprevaler sobre el poder dels diners." Indignar-se per instaurar una veritable democràcia econòmica i social, que expulsi els grans feudalismes econòmics i financers de la direcció de l'economia. Islàndia és l'exemple a seguir.

Coca de xocolata

2011-12-17T13:00:00.000+01:00

Aquesta és la recepta de la clàssica coca de iogurt, substituint part dels ingredients per cacau en pols.

Aboquem en un bol 1 iogurt natural i tres ous. Fent servir l'envàs del iogurt, afegim 1 mesura d'oli d'oliva i batem amb el braç elèctric. Afegim 2 mesures de farina, 1 sobre de llevat en pols, 2 mesures de sucre, 1 mesura de cacau en pols i un bon grapat de panses remullades prèviament amb conyac. Remenem bé.Ho aboquem tot en un motlle de forn lleugerament lubricat amb oli o mantega. Coem durant 45 mn a 180º (escalfor inferior). Deixem refredar.

Melancholia, de Lars von Trier

2011-12-11T21:51:00.003+01:00

Malgrat les gens afortunades declaracions assegurant que simpatitzava amb Hitler, el director danès Lars von Trier se'l recordarà fonamentalment pel seu cinema. Tres de les seves pel·lícules ("Europa", "Dogville" i "Melancholia") m'han semblat autèntiques obres d'art.

"Melancholia" (2011) no és només un estat anímic de tristesa, és també el nom del planeta que està a punt de xocar amb la Terra, tal com es descriu, de forma visual i amb música de Wagner, a l'inici de la pel·lícula.

Justine (Kirsten Dunst) i Michael celebren el seu casament a la mansió de la seva germana, Claire (Charlotte Gainsbourg). Però, malgrat els esforços de la Claire, la festa resulta un autèntic desastre degut al caràcter melancòlic i depressiu de la seva germana. Mentrestant, Melancholia es va apropant a la Terra.

Cassoulet Toulousain

2011-12-09T17:04:00.002+01:00

Fa unes setmanes, la Noemi ens va enviar un correu dient que anava a Toulouse i si volíem alguna cosa. Naturalment, ella es referia a llanes. En conya li vaig demanar que em portés "Cassoulet Toulousain", un plat típic occità fet a base de fesols, verdures i carn (cansalada, ànec confitat, botifarra).

Doncs bé, jo ja ni me'n recordava de la broma, quan el dia de la inauguració de "Llanarium", la mossa es presenta amb una llauna de 650 g de cassoulet... Genial acompanyada d'una amanida d'escarola, nous i magrana i ben regat amb un negre Penedès.

Gràcies, Noemi. Absolutament deliciós.

Del castell de Montesquiu al coll dels Tres Pals

2011-12-04T16:26:00.005+01:00

Aquest matí hem anat de caminada al Parc Natural del Castell de Montesquiu. Després d'esmorzar a Sant Quirze de Besora, deixem el cotxe a l'aparcament del castell. La ruta (8,7 km i unes 3 h), circular i ben senyalitzada, s'endinsa pel bosc tot creuant la riera de la Solana.

La ruta és ben interessant, el camí travessa boscs de faig i boix (obaga) i boscs de pins i roures (solella). En poc més d'una hora i mitja arribem al coll dels Tres Pals (801 m). Interessant veure els fòssils marins en aquestes terres d'interior. Iniciem la tornada a l'aparcament.

Greta and the Fibers

2011-12-03T22:42:00.004+01:00

Si a l'anterior missatge parlava de la inauguració de "Llanarium", en aquest comentari voldria parlar del projecte vital i laboral de la Marga que ara tot just compleix el seu primer aniversari.

A "Greta and the Fibers" trobareu unes fantàstiques llanes artesanes filades i tenyides per ella mateixa. De fet, ara estic teixint un xal amb un dels seus cabdells. En breu veureu els resultats.

Llanàrium

2011-11-19T22:31:00.001+01:00

Llanàrium

carrer d'Estruch, 20

08002 Barcelona

Avui dissabte un bon grup d'aficionades i aficionats a teixir hem anat a la inauguració d'una nova tenda de llanes. Es diu Llanàrium i es troba a quatre passes de la plaça de Catalunya. La Laia, la seva propietària, ens ha acollit molt bé.

Quina enveja. Treballar per a tu mateix en allò que per a molts de nosaltres és una afició (o passió o vici) que només podem practicar en el nostre temps lliure. Molta sort, Laia.

Cap de setmana de crisi financera

2011-11-13T20:27:00.001+01:00

Ahir dissabte vaig anar a veure "Margin Call" (EUA, 2011) del director J.C. Chandor. La pel·lícula descriu la vida d'un grup de treballadors i directius d'un poderós banc d'inversió (Lehman Brothers?) durant les 24 hores prèvies a l'inici de la crisi financera de l'any 2008.

De tornada a casa, rumiant sobre la pel·lícula, vaig recordar que fa setmanes a RAC1 havien recomanat "Inside Job" (EUA, 2010), del director Charles Ferguson. El documental analitza les causes i els responsables (banquers, polítics, agències de qualificació) de la crisi financera de l'any 2008.

No has de ser un expert en termes econòmics per sentir indignació i ràbia en acabar el documental. Els responsables han eludit l'acció de la justícia, s'han lucrat de forma inimaginable, segueixen conservant llocs de responsabilitat, alhora que diners públics s'han hagut d'injectar per evitar la fallida del sistema, una fallida que ha afectat milions de persones.

Algú ho entén? Potser caldria prendre exemple de les xarcuteries, que tenen el bon costum de penjar els xoriços.

Rosquilles d'anís

2011-10-29T18:25:00.004+02:00

En un bol batem dos ous i afegim 1 tassa i mitja de cafè de sucre. Remenem bé i afegim 1 tassa i mitja de cafè d'oli i una tassa de cafè d'Anís del Mono. Quan tot està ben barrejat li aboquem mig quilo de farina. Treballem bé fins tenir una massa homogènia i que no s'enganxi a les mans. Deixem reposar la massa uns 20-30 mn.

Preparem les rosquilles amb la massa, treballant bé els seus extrems perquè no s'obrin. Fregim en una paella amb abundant d'oli, vigilant que no es cremin i que no quedin massa crues. Empolvorem amb sucre.

No miris ara, de Daphne du Maurier

2011-10-28T16:23:00.006+02:00

Fa uns dies, buscant recomanacions sobre llibres, em vaig trobar amb el grup de lectura del diari The Guardian. Vaig decidir participar-hi, una mica per obligar-me a llegir en anglès. Cada mes s'escull un llibre i és interessant llegir els comentaris que van fent altres lectors en el web.

Aquest mes d'octubre, l'elecció ha estat "Don't look now" (No miris ara) (1971) de l'escriptora britànica Daphne du Maurier. Poc en sabia d'aquesta escriptora, però alguns dels seus treballs han estat adaptats al cinema com "Els ocells", "Rebecca" o aquest mateix.

"Don't look now" va ser escrita com a part d'un recull d'històries curtes. Un matrimoni anglès viatja a Venècia per intentar superar la mort de la seva filla. A la ciutat italiana coneixen dues estranyes bessones d'edat avançada. Una de les germanes, cega i vident, els diu que pot veure la seva filla al seu costat. A partir d'aquí, els esdeveniments se succeeixen de forma tràgica.

Tot és just, i el món hi és construït a sobre, de Pep Tosar

2011-10-18T23:46:00.003+02:00

Vespre de teatre al Círcol Maldà on es representa "Tot és just, i el món hi és construït a sobre", dirigida per Pep Tosar, basada en la novel·la "El mestre i Margarida" de Mikhail Bulgakov. L'obra, magistralment interpretada pels alumnes de l'Institut del Teatre, tracta dels problemes eterns entre el bé i el mal.

A la ciutat de Barcelona descendeix el Diable sota la forma d'un professor de màgia negra. Diverses persones queden afectades per aquesta vinguda i entre elles es troba la Margarida. El Diable, a canvi que accedeixi a ser la seva companya en una festa, li ofereix un desig. Ella demana l'alliberament del seu estimat, un dramaturg que es troba ingressat en un hospital psiquiàtric després de la mala acollida de la seva obra teatral sobre Ponç Pilat i Yehosua. Aquest acte d'amor fa commoure al Diable.

Memòries d'Adrià, de Marguerite Yourcenar

2011-10-17T21:33:00.002+02:00

"Memòries d'Adrià" (1951) és una novel·la històrica de l'escriptora francesa Marguerite Yourcenar. Té la forma d'una llarga carta escrita per l'emperador Adrià (76-138 dC) a Marc Aureli, el seu successor.

Adrià se'ns presenta com un filantrop, humanista, polític i home d'estat, un home admirador de la cultura grega. Arran del seu deteriorament físic i amb la mort propera, l'emperador reflexiona sobre la seva vida i regnat, els triomfs militars, l'amor, l'amistat, la pau, l'art i la filosofia.

"Petita ànima, ànima tendra i flotant, companya del meu cos, que fou el teu hoste, ets a punt de davallar als llocs pàl·lids, gelats i nus on hauràs de renunciar als jocs d'abans. Per un instant encara, mirem junts les ribes familiars, els objectes que sens dubte mai més no tornarem a veure... Procurem entrar en la mort amb els ulls oberts...". Pocs cops he llegit una descripció del moment de morir amb tanta bellesa i serenor.

Un llibre preciós i profundament reflexiu.

The Island, de Kamen Kalev

2011-10-12T21:37:00.006+02:00

Esplèndid dia de tardor, ideal per deixar-se caure pel Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya Sitges 2011 i veure el seu ambient.

Després de dinar, hem anat al Cinema Prado a veure "The Island" (França/Bulgaria, 2011) del director búlgar Kamen Kalev.

Sophie (Laetitia Casta) i Daneel (Thure Lindhardt) són una parella que viuen a París. Sophie prepara un viatge secret a Bulgària. En un primer moment, Daneel refusa a anar-hi però Sophie l'acaba convencent. Quan arriben al país, Sophie descobreix que Daneel hi va néixer allà. Fugint de les platges plenes de gent, Daneel porta Sophie a una illa perduda del mar Negre. La calor i l'estrany comportament de la gent de l'illa aviat alteren el seu caràcter.

M'ha agradat gairebé tot el metratge de la pel·lícula, però al final la història dóna un gir inesperat que, per a mi, l'espatlla i molt. No hem xiulat però gairebé.

Retrats de la Belle Époque

2011-10-02T13:06:00.003+02:00

Darrers dies de la molt interessant exposició "Retrats de la Belle Époque" que fan al CaixaForum. L'exposició és un recull de retrats d'Édouard Manet, Ramon Casas, Edvard Munch, Giovanni Boldini, Joaquim Sorolla, Henri de Toulouse-Lautrec, entre d'altres, del període conegut com a Belle Époque (últimes dècades del segle XIX i primeres del XX).

No us la perdeu.

Giovanni Boldini. Cléo de Mérode (1901)

La ciutat de Sagnier. Modernista, eclèctica i monumental

2011-10-02T12:55:00.001+02:00

Aquest matí, quan anava a veure una exposició sobre retrats de la Belle Époque al CaixaForum, m'he trobat amb aquesta interessant exposició sobre "La ciutat de Sagnier", i redescobrir l'obra d'un dels arquitectes catalans més destacats de la fi del segle XIX i el començament del XX, l'Enric Sagnier i Villavecchia.

Els nombrosos edificis de Sagnier esdevenen referències del paisatge urbà barceloní: Hotel Colón (plaça de Catalunya), Palau de Justícia (passeig de Lluís Companys), Casal de l'Estalvi (Via Laietana), Temple Expiatori del Sagrat Cor (Tibidabo)...

El pèndol de Foucault, d'Umberto Eco

2011-09-25T19:05:00.007+02:00

Fa anys, després d'haver gaudit de la lectura del fantàstic "El nom de la rosa" (1980), vaig comprar la nova novel·la de l'escriptor italià Umberto Eco quan es va publicar en 1988 (3.400 pessetes em va costar!).

Des de llavors he iniciat la lectura de "El pèndol de Foucault" diversos cops, però mai passava de la pàgina 100 de les més de 800 que té el llibre. És tracta d'un llibre menys captivador que l'anterior llibre de l'escriptor però igual de fascinant i en què l'autor demostra ser un magnífic escriptor.

Casaubon, Belbo i Diotallevi són tres intel·lectuals que treballen per a l'editorial Garamond. Inicien un ambiciós projecte editorial sobre esoterisme i ocultisme amb interès comercial. Entrevisten autors seriosos i altres amb esbojarrades teories. Per divertir-se, inventen un innocent joc intel·lectual: un pla dels Rosa-Creu i dels Templers per conquerir el món. El joc, però, es torna perillós quan hi ha algú que se'l creu, el pla.

Arenes de Barcelona

2011-09-23T23:58:00.003+02:00

Aquest vespre he anat a visitar les Arenes de Barcelona, l'antiga plaça de braus construïda l'any 1900, reconvertida ara en centre comercial. Malgrat que Barcelona és ciutat antitaurina penso que ha estat un encert el manteniment de la façana d'estil neomudèjar. Aquesta remodelació pot orientar el futur de la Monumental, que demà diumenge celebrarà la seva última cursa de braus. Macabre espectacle.

Us recomano que pugeu al mirador i que admireu el brillant treball arquitectònic.

Reservoir Dogs, de Quentin Tarantino

2011-09-18T23:58:00.004+02:00

M'agrada el cinema d'en Quentin Tarantino des de l'estrena en 1992 de la seva primera pel·lícula, "Reservoir Dogs". Des de llavors, pel·lícules com "Pulp Fiction" o "Kill Bill" m'han entusiasmat.

Sis criminals són contractats per un cap mafiós per cometre l'atracament a una joieria. Estan convençuts que l'atracament serà un èxit. Però la policia arriba immediatament quan sona l'alarma i l'escena del robatori es converteix en una autèntica carnisseria. Quan els supervivents de la banda es reuneixen en el lloc predeterminat, comencen a sospitar que entre ells es troba un infiltrat de la policia.

Una de les pel·lícules més sorprenents dels anys 90, de gran violència, enginyosos diàlegs i contundent banda sonora.

GR 92: de Tamariu a Palamós

2011-09-11T20:00:00.005+02:00

Sortim de Tamariu a dos quarts de nou del matí. L'etapa d'avui és de 15,5 quilòmetres fins a la Cala de la Fosca (Palamós), on uns amics ens esperen a la platja.

El camí va resseguint la costa fins el cap de Sant Sebastià on es troba el jaciment ibèric de Sant Sebastià de la Guarda i el far. El camí inicia la baixada i travessa els barris marítims de Palafrugell: Llafranc i Calella de Palafrugell.

Després de Calella de Palafrugell el camí torna a pujar i endinsar-se entre les pinedes arran dels penya-segats fins sortir a la platja de Cala de Castell, salvada de l'edificació gràcies a la pressió popular. Passem pel davant de les antigues cases de pescadors de la pintoresca Cala s'Alguer. Arribem a dos quarts de dues a la Cala de la Fosca (Palamós).

Acabem aquesta fantàstica ruta de 8 dies i uns 140 quilòmetres amb un bany a la cala, un arròs i tornada a Barcelona en cotxe.

Si voleu més informació de tota la ruta, cliqueu aquí.

(Tamariu)

(Calella de Palafrugell)

(Cala de Castell)

(Cala s'Alguer)

(Cala de la Fosca - Palamós)

GR 92: de l'Estartit a Tamariu

2011-09-10T20:00:00.003+02:00

L'etapa d'avui és tota una improvisació. El GR dóna una volta de 21 quilòmetres per anar de Torroella de Montgrí a Begur. La idea és anar de l'Estartit a Begur per la platja, però a l'oficina de turisme ens diuen que no podrem travessar la desembocadura del riu Ter i que el pont més proper és a Torroella de Montgrí.

A un quart de vuit del matí agafem l'autobús i en un quart d'hora arribem a Torroella de Montgrí. Esmorzem, travessem el pont i agafem un bonic camí que baixa pel marge dret del riu Ter entre canyissars i camps de conreu. Uns set quilòmetres fins a la gola del Ter. Quan arribem, veiem que es podia travessar. El riu és molt ample però l'aigua s'escola per la sorra de la platja i deixa una desembocadura estreta, totalment franquejable. Suposem que no sempre és així ja que el riu és ample i cabalós, informeu-vos abans.

Un cop a la gola del Ter, enfilem per la platja de la Fonollera i la de Pals fins a la platja del Racó (Begur). Cinc quilòmetres de sorra, dunes i aiguamolls de gran bellesa que es troben dins de la reserva natural del Baix Ter. No comptàvem, però, trobar-nos amb les basses d'en Coll, unes llacunes litorals de l'antic curs del riu Daró. Les creuem per la banda de mar, amb aigua per sobre dels genolls: corrent del rierol contra la força de les onades.

Un cop a la platja del Racó prenem la carretera que en forta pujada ens condueix al bonic poble de Begur, on dinem. Reprenem el GR 92 a tres quarts de dues del migdia i en una mica més d'una hora arribem a Tamariu, un dels bonics barris marítims de Palafrugell. En total han estat uns 19 quilòmetres.

(El riu Ter i el Montgrí)

(El riu Ter i les Illes Medes)

(La gola del Ter)

(Begur)

GR 92: de l'Escala a l'Estartit

2011-09-09T20:00:00.003+02:00

Sortim de l'Escala a les deu del matí. Des del casc antic fins a Cala Montgó tenim 6 quilòmetres de zona urbana sense gaire interès, per la qual cosa decidim agafar el transport públic.

Comencem a caminar des de Cala Montgó, indret espectacular però per al meu gust excessivament urbanitzat. Tenim la sort de tenir indrets naturals de gran bellesa i, per tant, l'obligació de protegir-los de l'especulació.

El camí va arran dels penya-segats amb magnífiques vistes sobre el mar. El camí gira sobtadament i s'endinsa terra endins cap el massís del Montgrí entre pinedes, garriga i vegetació típicament mediterrània. El GR 92 segueix cap a Torroella de Montgrí però perdem el camí. Finalment, trobem i seguim la pista que va de l'Escala a l'Estartit on arribem poc abans de les tres de la tarda.

Tarda de platja i de rumiar com reprendre el camí i arribar a la propera destinació, Begur.

(Cala Montgó - L'Escala)

(Massís del Montgrí)

(Illes Medes - L'Estartit)

GR 92: de Sant Pere Pescador a l'Escala

2011-09-08T20:00:00.004+02:00

Sortim de Sant Pere Pescador a un quart de deu del matí. Avui l'etapa és de només 12,5 quilòmetres. El camí discorre entre camps de conreu i es va apropant al massís del Montgrí, per on passarem demà.

Després d'uns quilòmetres per terres d'interior, el camí ens porta a la població costanera de Sant Martí d'Empúries, lloc on els grecs van fundar la factoria grega d'Emporion en el segle VI aC. El camí passa a tocar del moll grec i de la zona arqueològica d'Empúries.

Arribem a dos quarts d'una del migdia a l'Escala, bonic poble pescador al sud del golf de Roses. No ens podem estar de tastar plats amb l'anxova com a protagonista principal.

(Al fons, el massís del Montgrí)

(Camps de conreu)

(Moll grec de Sant Martí d'Empúries)

GR 92: de Roses a Sant Pere Pescador

2011-09-07T20:00:00.005+02:00

Sortim de Roses a tres quarts de nou del matí. L'etapa d'avui ens endinsa al Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà. El camí ens condueix a Castelló d'Empúries travessant camps de conreu, canyissars i aiguamolls.

A tres quarts d'una arribem a El Cortalet, centre d'interpretació del parc natural. Hi ha diversos itineraris naturalistes, nosaltres seguim un d'ells que coincideix amb el GR 92. Diversos aguaits en els aiguamolls permeten observar amb discreció diverses espècies d'ocells: bernats pescaires, corbs marins, cigonyes, esplugabous...

El camí acaba a les dunes de la platja prop de la desembocadura del riu Fluvià. Remuntem el riu i arribem a dos quarts de cinc de la tarda a Sant Pere Pescador després de recórrer 25 quilòmetres.

(Camp de gira-sols)

(Aiguamolls i Roses al fons)

(Aiguamolls)

(Bernat pescaire)

GR 92: de Cadaqués a Roses

2011-09-06T20:00:00.005+02:00

Avui el dia s'aixeca assolellat, un sol que ens acompanyarà la resta de dies. Després d'esmorzar, sortim direcció Roses a tres quarts de deu. Ens espera una llarga i dura etapa de 21,3 quilòmetres.

El camí va travessant tota una sèrie de platges i cales que conviden al bany (Jòncols, Montjoi, Murtra) i el pintoresc Cap de Norfeu. Arribem a les cinc de la tarda a Roses, població situada al nord del golf homònim i un dels ports pesquers més importants de Catalunya.

(Cadaqués)

(Cala Montjoi)

(Cap de Norfeu)

GR 92: d'El Port de la Selva a Cadaqués

2011-09-05T20:00:00.007+02:00

Sortim a tres quarts d'onze del matí d'El Port de la Selva. No tenim pressa, uns 11,5 quilòmetres i tres hores ens separen de Cadaqués.

Poc després de la sortida del poble, el camí s'enfila en forta pujada però la panoràmica és fantàstica. Un cartell ens informa que estem entrant al Parc Nacional del Cap de Creus. Arribem a la carena. Les vistes del Cap de Creus i de Cadaqués són de les que no s'obliden.

Un cop instal·lats a l'hotel, anem a dinar. Per la tarda, passegem per l'interessant casc antic de Cadaqués. És recomanable visitar l'antic refugi de pescadors de Portlligat, presidit per la casa del pintor Salvador Dalí.

(El Port de la Selva)

(Cadaqués)

GR 92: de Portbou a El Port de la Selva

2011-09-04T20:00:00.005+02:00

Tenim uns dies de vacances i ens animem a recórrer part del Sender del Mediterrani (GR 92), que travessa el litoral català des de Portbou fins a Ulldecona, mostrant la diversitat de platges i paisatges mediterranis.

Agafem el tren a Barcelona que en poc més de dues hores ens deixa a Portbou, a la frontera amb França. Són les deu del matí i plou a bots i barrals. En veure que no escampa, i ja són quarts d'una del migdia, ens posem la capa d'aigua i a caminar. Un quart d'hora més tard, deixa de ploure.

Travessem les poblacions de Colera i Llançà i arribem a les set de la tarda (16,3 quilòmetres), amb banys i parades, a El Port de la Selva, bonic poblet situat a ran de mar a la badia del mateix nom.

(Platja de Garvet)

(Cala de les Assutzenes)

(El Port de la Selva)

Simple Yet Effective Shawl

2011-08-25T17:08:00.002+02:00

Senzill però efectiu. Millor no es pot definir aquest xal que combina el punt de jersei ("stockinette stitch") i el punt tonto ("garter stitch").

He fet servir agulles circulars de 4.5 mm i 3 cabdells de llana de mitjons Drops Fabel Superwash (75% llana i 25% poliamida). El patró el podeu trobar al web de la Laura Chau.

Gràcies Marga pels consells i per ajudar-me a resoldre algun moment de crisi.

Bartleby, l'escrivent, de Herman Melville

2011-08-10T20:28:00.006+02:00

"Bartleby, l'escrivent" (1853) és una novel·la breu de l'escriptor nord-americà Herman Melville. Un llibre que sorprèn des de bon inici per la seva absurditat.

El narrador d'aquesta història és un advocat de Nova York que té un petit despatx a Wall Street i tres empleats. Degut a l'excés de feina, contracta com a escrivent en Bartleby, un desconegut que resulta ser treballador i discret. La seva tasca consisteix en fer còpies de documents. Tot va bé fins que un bon dia li encomana revisar una transcripció i ell li contesta "preferiria no fer-ho". A partir d'aquí l'escrivent es nega a obeir qualsevol ordre i sempre respon al que se li mana amb la mateixa frase amb la corresponent sorpresa, irritació i desconcert de l'advocat i dels companys de feina.

Quants cops ens hem quedat a mig dir "preferiria no fer-ho"?

Pa negre, d'Emili Teixidor

2011-08-09T20:12:00.001+02:00

No hi ha res com passar uns bons moments llegint un llibre. I aquest n'és un, de bon llibre.

"Pa negre" (2004) d'Emili Teixidor és una novel·la ambientada en la postguerra en un poblet de la Plana de Vic. Els protagonistes principals són tres cosins que viuen al mateix mas. L'Andreu hi viu empès per les circumstàncies: el pare es troba empresonat per les seves idees republicanes i la mare treballa sense descans en una fàbrica tèxtil. La Ploramiques s'hi troba ja que els seus pares es troben exiliats a França. I en Quirze jove, fill dels masovers.

Viuen entre els jocs i l'escola però són testimonis silenciosos del món dels adults, un món ple de misèries i marcada per la dualitat vencedors i vençuts.

Ara em queda esbrinar si la pel·lícula homònima és tan excepcional com la novel·la en què està basada.

Black Swan, de Darren Aronofsky

2011-08-06T23:28:00.003+02:00

"La perfecció no es tracta només de control. Es tracta també de deixar-se anar".

Fa setmanes que no escrivia una entrada sobre una pel·lícula digne de ser recomanada. Doncs avui he vist aquest thriller psicològic ambientat en l'exigent món del ballet. Una magnífica pel·lícula i una magistral Natalie Portman.

"Black Swan" (2010) narra la història de la ballarina principal d'una companyia de ballet de Nova York, la qual viu dedicada exclusivament per a la dansa i que té una mare possessiva que projecta les seves frustracions en la seva filla. La noia és escollida per representar el paper principal d'una nova representació del "Llac dels cignes". Aquesta elecció suposarà un terrorífic viatge a la psique de la jove.

Nova York: Priscilla Queen of the Desert

2011-07-26T23:00:00.002+02:00

El districte teatral de Nova York es concentra al voltant de Times Square. No tenia clar si anar a veure un musical de Broadway, però quan vaig veure que feien "Priscilla Queen of the Desert" no m'ho vaig pensar.

Si voleu veure un fragment, cliqueu aquí: "It's Raining Men", "Don't Leave Me This Way", "Material Girl", "Go West", "I Will Survive"... Espectacular.

Nova York: Museus, Midtown

2011-07-26T20:00:00.017+02:00

Nova York té una bona col·lecció de museus i he de reconèixer que ens ha faltat temps per visitar el Museum of Modern Art i el Metropolitan Museum of Art. Aquest matí, però, hem visitat l'American Museum of Natural History, un dels museus més importants sobre història natural.

Sortint del museu, tornem a la Cinquena Avinguda. St Patrick's Cathedral és la major catedral catòlica dels Estats Units i està dedicada al patró d'Irlanda.

El Rockefeller Center és un complex comercial i d'entreteniment de 18 edificis al voltant del GE Building. Alberga tendes, restaurants, oficines, teatres (Radio City Music Hall) i canals de televisió (NBC Studios).

La visita segueix per tot un reguitzell d'edificis (Lipstick Building, Citigroup Center, Seagram Building, Lever House, Trump Tower) i de tendes interessants (Toys ‘R’ Us, Disney Store, Lego Store, Sacks Fifth Avenue, Niketown, Tiffany & Co, FAO Schwartz).

Finalment, un lloc que és tot un món dins de la ciutat és Times Square, lloc vital com pocs i il·luminada dia i nit per rètols lluminosos i pantalles de televisió.

Nova York: Greenwich Village, Flatiron District, Midtown

2011-07-25T20:00:00.015+02:00

Greenwich Village és un dels barris amb més personalitat de Nova York, amb una estructura de carrers més caòtica que l'ordre vial del Midtown. És conegut per la seva important vida cultural, artística i bohèmia. A Christopher Street es troba l'Stonewall Inn, lloc on en 1969 es va iniciar el moviment d'alliberament gai després d'uns greus aldarulls.

No gaire lluny, en l'encreuament dels carrers Grove i Bedford, es troba l'exterior de l'apartament de la popular sit-com "Friends".

Washington Square Park és el cor del Greenwich Village. Al seu voltant es troben els edificis de la Universitat de Nova York i en el Washington Arch neix la Cinquena Avinguda.

Madison Square Park és el centre d'una elegant zona residencial. En aquesta plaça es troba el Flatiron Building (construït en 1902 en la intersecció de la Cinquena Avinguda i Broadway, es va convertir amb 87 m d'alçada en l'edifici més alt del món).

Seguim avançant direcció Midtown i arribem al Bryant Park, situat al costat de l'edifici neoclàssic de la New York Public Library.

Finalment, arribem a la Grand Central Terminal (estació de tren d'estil art déco, construïda entre 1903 i 1913) i el Chrysler Building (finalitzat en 1930, durant un temps va ser l'edifici més alt del món amb 320 m).

Nova York: Harlem, Central Park, Empire State

2011-07-24T20:00:00.014+02:00

Aquest matí hem anat a veure una missa gospel al barri de Harlem. Aquest és un barri amb marcat caràcter afroamericà i que està experimentant una ràpida reforma. Si fa uns anys vaig anar a l'Abyssinian Baptist Church, aquest cop hem anat a The Greater Refuge Temple. I la sensació ha estat la mateixa: una turistada que paga la pena, però més teatre-concert que missa.

Comença la cerimònia a les 11 del matí. Homes i dones ben vestits, un sermó del pastor, un bon grup coral, força música gospel i molts al·leluia. A quarts d'una, comença una missa més seriosa i, tot pactat, els turistes comencen a desfilar, la majoria en tours organitzats.

Aprofitem l'avinentesa i també sortim. Agafem el metro i visitem el Dakota Building (edifici d'apartaments, construït en 1880 i lloc on vivia John Lennon assassinat en 1980 davant de l'entrada de l'edifici). Al costat, dins del parc, es troba Strawberry Fields, en memòria de l'ex-Beatle.

Central Park és un oasi de verdor enmig de la ciutat de Nova York. Dissenyat entre 1858 i 1873, té unes dimensions de 4 km de llarg per 800 m d’ample.

Sortim del parc per Columbus Circle, plaça envoltada pels edificis del Lincoln Center (complex cultural i artístic) i del Time Warner Center.

Finalment, comprem les entrades (22 USD) per visitar una altra de les icones de la ciutat: l'Empire State Building. L'edifici va ser inaugurat l'1 de maig de 1931 i durant 40 anys va ser l'edifici més alt del món. Té una alçada de 443 metres, incloent l'antena de 62 metres, i 102 pisos.

Nova York: Chinatown, Little Italy, Soho

2011-07-23T20:00:00.007+02:00

Agafem el metro fins a Brooklyn (metro: High Street) i tornem caminant a Manhattan a través del Pont de Brooklyn. Dissenyat per l’enginyer John Augustus Roebling, va ser construït entre el 1870 i el 1883. En el moment de la seva inauguració era el pont penjat més gran del món (1825 m de llarg) i primer pont suspès mitjançant cables d'acer.

Un cop a l'altra banda del pont, ens dirigim a Chinatown, l'enclavament ètnic més famós de la ciutat. És un barri molt exòtic, ple de tendes, restaurants i alguns temples budistes. El barri s'està expandint més enllà dels seus límits originals, al revés que Little Italy, centrat en Mulberry Street, i ple de bons restaurants italians.

En una passejada ens arribem al SoHo (abreviatura de South of Houston Street), una antiga zona industrial del segle XIX, conserva bons edificis d'arquitectura de ferro rehabilitats (Little Singer Building, Haughwout Building, The Gunther Building), restaurants de moda i elegants tendes de roba.

Nova York: Lower Manhattan

2011-07-22T20:00:00.013+02:00

Comencem la visita a Battery Park. En el parc es troba el Castle Clinton (fortalesa construïda en 1811), lloc on es compren les entrades (13 USD) del ferri a l'Estàtua de la Llibertat (símbol de la ciutat, inaugurada en 1886, regal de França per commemorar el centenari de la independència dels Estats Units) i a Ellis Island (uns dotze milions de persones van passar per aquest centre d'immigració entre 1892 i 1924).

Després de la visita, ens arribem al proper Bowling Green, que és el parc més antic de la ciutat. En un extrem del parc es troba l'escultura de bronze Charging Bull d'Arturo Di Modica.

Pugem per Broadway fins a Wall Street. Molt ha canviat la ciutat des de ser una petita colònia holandesa a convertir-se en el centre econòmic i financer del món. En aquest carrer es troben el New York Stock Exchange (major mercat d'accions del país, fundat en 1792) i el Federal Hall (lloc on George Washington va prestar jurament com a primer president dels Estats Units).

Tornem a Broadway per visitar Trinity Church (església episcopal, construïda en 1846, d'estil neogòtic sobre una església original de 1697) i St Paul's Chapel (petita església d'estil georgià, construïda en 1766 i lloc d'homenatge de les víctimes de l'11-S).

Molt a prop de la capella es troben el World Financial Center i el World Trade Center, de trist record. Deu anys després dels atemptats, la Freedom Tower i tot el projecte van prenent forma. La torre, de 541 m (1776 feet, any de la declaració d'independència), es convertirà en l'edifici més alt dels Estats Units.

Finalment, acabem la visita al City Hall Park, on es troben el Woolworth Building (construït en 1913 i batejat com la catedral del comerç, va ser l'edifici més alt del món fins que en 1930 es va construir el Chrysler Building) i el City Hall (ajuntament de Nova York).

Nova York: arribada

2011-07-21T20:00:00.002+02:00

Nou anys després d'haver-hi estat, torno a Nova York. Hem volat amb Delta Airlines, que surt a les 11 h i arriba a JFK a les 14 h, sense escales.

Un cop passat els tràmits d'immigració, el fàcil és agafar un taxi fins a l'hotel. Però com que és d'hora i ja volem agafar el ritme de la ciutat, decidim anar en metro. En poc més d'una hora arribes a Manhattan: AirTrain (5 USD) fins a Jamaica Station, dins de l'estació es troba la parada de Sutphin Blvd (línia E), Metrocard per a una setmana (29 USD) i directes a l'hotel.

Ens hem allotjat a The New Yorker Hotel, cèntric, net i molt recomanable.

Aire de Barcelona

2011-07-04T22:41:00.000+02:00

Fa unes setmanes, em van regalar un circuit termal a "Aire de Barcelona". El lloc, situat en el barri del Born, és preciós i refinat: uns banys àrabs restaurats.

Doncs aquí em teniu gaudint d'una ruta termal, submergint-me en les aigües tèbies del tepidarium (36ºc), en les calentes del caldarium (40ºc) i en les fredes del frigidarium (16ºc). També vaig gaudir d'un massatge exfoliant amb olis essencials seguit d'un massatge aromatitzat a la flor de taronger. El circuït es complementa amb un hammam, una piscina termal amb aigua salada, un jacuzzi i degustació d'un deliciós te a la menta.

Gràcies, noies, ha estat fantàstic.

Pic de Bastiments (2881 m)

2011-06-19T20:09:00.011+02:00

Preciós dia de muntanya. La Marta, la Mariona, la Georgina, en Pale, en Txema i jo hem anat al Ripollès a pujar el Pic de Bastiments (2881 m), tot un clàssic.

Deixem el cotxe a l'aparcament de les pistes d'esquí de Vallter 2000. En una breu caminada arribem al refugi d'Ulldeter i, des d'aquí, tot pujada fins al cim, on hem dinat.

Pujant cap el refugi d'Ulldeter.

Deixem el Gra de Fajol a la nostra esquerra.

El nostre objectiu, el Pic de Bastiments.

El Pic de Bastiments, des de prop del coll de la Marrana.

Pujant al cim, el Gra de Fajol i el coll de la Marrana queden a la nostra esquena.

Vistes des del cim, mirant cap al Pic de la Dona.

Raita de cogombre

2011-06-18T16:24:00.000+02:00

Aquest és un altre plat de la cuina de l'Índia, que recorda molt al tzatziki grec, i que és ideal per acompanyar altres plats o com entrant refrescant.

Tallem un cogombre longitudinalment i li traiem les llavors. El piquem a petits trossos i el deixem assecar sobre paper de cuina.

Barregem 2 iogurts naturals, unes fulles de menta fresca picada i mitja cullerada de te de comí. Afegim el cogombre, salpebrem i remenem bé. Deixem reposar unes hores a la nevera en un recipient tapat. Servim fred empolvorant amb pebre vermell per sobre.

Pollastre al curri

2011-06-13T10:07:00.001+02:00

Sofregim 3 pits de pollastre salpebrats i tallats a daus. Reservem. En el mateix oli, sofregim 1 ceba, 2 dents d'all i 2 pebrots verds ben tallats. Incorporem 5 cullerades de cafè de curri, 3 cullerades de cafè de comí i 3 tomàquets pelats i ratllats.

Quan estigui fet el sofregit, ho passem pel braç elèctric. Incorporem uns 100 ml de nata líquida (no ha de bullir), el pollastre i deixem coure uns 10 mn. Servim acompanyat d'arròs basmati i panses.

Samoses de carabassó

2011-06-12T11:43:00.001+02:00

Les samoses són un tipus de crestes farcides originàries d'Àsia. Quan vaig veure que es podien fer al forn, i no fregides, vaig pensar "les he de fer". I aquí les teniu.

Sofregim 1 ceba, 1 tomàquet i el carabassó tot ben picat. Salpebrem, afegim un polsim de nou moscada i una cullerada de julivert picat. Ho deixem refredar.

Un cop fred, afegim 200 g de mozzarella ratllada i unes olives negres picades. Remenem i farcim les crestes. Tanquem bé amb una forquilla, mullant amb aigua les vores. Disposem sobre una safata de forn engreixada. Pintem una de les cares amb una mica d'ou batut i enfornem uns 15 minuts a 200º (fins que estiguin daurades).

Naturalment, li podeu posar tota la imaginació del món en el farcit.

Lassi de mango

2011-06-11T10:12:00.002+02:00

El mango és una de les fruites tropicals més exquisides, de sabor i aroma incomparables. Per aquest motiu, és important fer servir una fruita de primera qualitat per elaborar aquest lassi, una beguda tradicional de l'Índia feta a base de iogurt.

Batem en una batedora 2 mangos madurs, pelats i tallats a trossos, 1 cullerada de mel, 1 iogurt i mig got de llet sencera. Se serveix ben fred decorat amb una fulla de menta fresca.

L'home de la maleta, de Ramon Solsona

2011-06-09T23:25:00.003+02:00

"L'home de la maleta", d'en Ramon Solsona, ens explica la història d'un jubilat, ex músic d'orquestra de ball i ex comptable.

Al quedar-se vidu decideix no viure sol, es ven el pis i se'n va a viure un mes amb cada una de les seves tres filles: la filla amb tres fills de tres pares diferents ("És aixís, res no li dura. I és incapaç de planificar, d'ordenar. Sempre ha viscut al dia, però no l'he vist mai desesperada"), la filla soltera ("Una cosa és l'ordre, tindre la casa neta i arreglada, però tot té un límit i la llimpiesa també") i la filla casada ("Lo que em llama l'atenció és que la Nena s'hagi tornat tan relligiosa que hasta tenen un retrato del Papa al menjador").

Escrita en català no-normatiu, i amb un aire còmic i dramàtic, al llarg de la novel·la se'ns van donant detalls de la seva vida des que va agafar una maleta per primer cop, quan era un marrec orfe, el farcellet per anar de la Maternitat a la Casa de la Caritat. Molt recomanable.

Simply the best

2011-05-29T01:42:00.000+02:00

Acampada BCN

2011-05-20T23:56:00.003+02:00

"Ens uneix el malestar per unes vides precàries per les desigualtats, però sobretot ens uneix una vocació de canvi. Estem aquí perquè volem una nova societat que doni prioritat a la vida per sobre dels interessos econòmics i polítics. Ens sentim trepitjats per l'economia capitalista i ens sentim exclosos del sistema polític actual, que no ens representa. Apostem per una transformació profunda de la societat. I sobretot apostem perquè sigui la pròpia societat la protagonista d'aquest canvi."

I jo em pregunto: es pot estar en desacord amb aquesta declaració de principis?

La nit dels museus 2011

2011-05-15T19:27:00.003+02:00

(Museu d'Història de Barcelona)

Brillant aquesta iniciativa coneguda com "La nit dels museus". Des de les set de la tarda fins la una de la matinada, una bona colla de museus i sales d'exposició de la ciutat van tenir les portes obertes ahir al vespre.

I si ho acompanyes amb unes cerveses i unes tapes al Born (no tot ha de ser cultura), una nit perfecta.

Conreant raves...

2011-05-13T18:51:00.002+02:00

...i enciams, pebrots verds, i tomàquets!

La gestió d'un hort urbà és una activitat que us recomano a tots. El fet de tocar terra, tenir cura de les plantes i regar-les a la fresca del capvespre és una activitat que ens retorna a un tipus de vida que faríem bé de no oblidar.

A veure amb què em regala la terra aquest any.

Caramel, de Nadine Labaki

2011-04-10T20:20:00.007+02:00

Feia temps que tenia gravada "Caramel" (2007), una interessant pel·lícula de la directora libanesa Nadine Labaki que, a més, és la guionista i una de les actrius. Aquesta tarda he aprofitat per veure-la.

Ambientada en un Beirut modern i tradicional alhora, cinc dones es troben en un saló de bellesa on xerren i comparteixen confidències: la Layale (Nadine Labaki) està enamorada d'un home casat que no té intenció d'abandonar la seva dona, la Nisrine s'ha de casar i està preocupada ja que no és verge, la Rima està turmentada ja que se sent atreta per una de les clientes, la Jamale no accepta fer-se gran i la Rose ha sacrificat la seva vida per tenir cura de la seva germana discapacitada.

I, entre pentinats i depilacions amb caramel, surten a la llum les seves converses més íntimes que giren al voltant dels homes, del sexe i del matrimoni.

L'amant perillosa, d'Haruki Murakami

2011-04-05T22:53:00.000+02:00

...o "Al sud de la frontera, a l'oest del sol" (1992). Des que vaig llegir "Tòquio Blues", m'han enganxat cadascun dels cinc llibres que he llegit de l'escriptor japonès Haruki Murakami.

En Hajime i la Shimamoto són dos bons amics que tenen moltes coses en comú: els dos són fills únics, tenen un gust semblant per la música, són molt madurs per a la seva edat... Però, degut a un canvi de residència dels pares d'en Hajime, fa que es distanciïn i perdin el contacte sense que arribin a saber si entre ells hi havia només una bona amistat o l'inici d'alguna cosa més.

Passen els anys i en Hajime està casat, té dues nenes i una vida respectable com a propietari d'un bar de jazz d'èxit. Un bon dia la Shimamoto reapareix i, amb ella, uns records d'infantesa i adolescència que fan trontollar la seva estabilitat vital.

Sóc feliç? Ho seria si hagués pres un altre camí? Preguntes que tant en Hajime com qualsevol de nosaltres ens hem arribat a formular alguna vegada.

Pastís de formatge

2011-03-19T12:03:00.007+01:00

Aquesta és una recepta per fer un pastís de formatge excel·lent. Molt fàcil i ràpid de fer.

Muntem les clares de 3 ous a punt de neu i les reservem. Barregem amb la batedora els 3 rovells amb 200 g de formatge Philadelphia, 7 cullerades de sucre, 3 cullerades de farina, 2 iogurts naturals i 1 iogurt de llimona. Un cop homogeni, incorporem un bon grapat de panses remullades amb conyac i les clares muntades i barregem amb una espàtula i reservem.

Barregem 150 g de galetes tipus Digestive o Maria esmicolades amb 100 g de mantega fosa i una cullerada de sucre. Ho posem a la base d'un motlle i enfornem 5 mn a 180º. Deixem refredar. Aboquem la massa del pastís sobre la base i coem al forn uns 35 mn a 180º (al punxar amb un escuradents aquest surt net).

Servim fred, sol o cobert lleugerament de melmelada de gerds o maduixes.

Solaris, d'Stanislaw Lem

2011-03-09T22:44:00.001+01:00

"La Fundació" (Isaac Asimov), "Cròniques marcianes" (Ray Bradbury), "2001: Una odissea de l'espai" (Arthur C. Clarke), "Els androides somien xais elèctrics?" (Philip K. Dick), "Dune" (Frank Herbert)... He llegit bons llibres de ciència-ficció i "Solaris" (1961), de l'escriptor polonès Stanislaw Lem, n'és un.

Kris Kelvin arriba a l'estació Solaris per substituir un dels científics que ha mort en estranyes circumstàncies. Allà descobrirà que els altres dos membres de l'equip que estudien el planeta es troben a prop de la paranoia i que el planeta, un món cobert d'un estrany fluid i que sembla actuar com una forma viva, hi té alguna cosa a veure. Poden els humans entendre aquest nou món quan amb prou feines es coneixen a ells mateixos?

Fantàstica novel·la d'ambient obsessiu i de ritme lent.

Mestre o geni?

2011-02-23T17:16:00.008+01:00

Dilluns passat vam tenir la sort de poder gaudir de l'èxit d'un dels companys amb qui compartim afició, en Josep Mestres. Alguns complements per a la desfilada de l'Andrés Sardá en la Cibeles Madrid Fashion Week són de la seva creació.

Tot seguit, podeu veure part del treball presentat, realitzat amb la col·laboració d'algunes companyes teixidores pel volum de feina i el poc temps disponible.

Si voleu veure com es converteix un fil en una obra d'art, us recomano que visiteu el seu blog.

Enhorabona, Josep! T'ho mereixes.

Cap a terres salvatges, de Jon Krakauer

2011-02-19T23:51:00.001+01:00

Fa un parell de setmanes vaig veure la pel·lícula "Cap a terres salvatges" ("Into the wild") del director Sean Penn. Basada en un cas real, em vaig sentir profundament encuriosit per la personalitat del protagonista cosa que m'ha portat a llegir el llibre homònim del periodista Jon Krakauer.

El llibre ressegueix el viatge d'uns dos anys pels Estats Units d'en Chris McCandless (o Àlex Supertramp), un jove de 24 anys, de família benestant, crític i intel·ligent, que abandonà la família, donà tots els seus estalvis i començà una nova vida com a rodamón. El viatge el conduirà fins a una zona inhòspita d'Alaska on sobreviurà quatre mesos abans de morir intoxicat i d'inanició.

Sonat, irresponsable i antisocial? O idealista i amb ganes de viure la vida en llibertat?

"Hi ha moltes persones que se senten insatisfetes i que no prenen la iniciativa de canviar les seves circumstàncies, ja que se les ha condicionat perquè acceptin una vida basada en l'estabilitat, les convencions i el conformisme... El nucli essencial de l'ànima humana és la passió per l'aventura. La joia de viure rau en trobar experiències noves... Si vols aprofitar millor la vida, has de renunciar a una existència segura i monòtona."

La mort d'Ivan Ílitx, de Lev Tolstoi

2011-02-16T22:35:00.000+01:00

"Anna Karenina" i "Guerra i Pau" són dues de les grans novel·les clàssiques de l'escriptor rus Lev Tolstoi que tinc en llista d'espera. Com aperitiu he llegit "La mort d'Ivan Ílitx" (1886), una novel·la curta però de les més elogiades de l'escriptor.

Ivan Ílitx té tot per ser considerat una persona d'èxit: una bona posició social, un càrrec a l'administració, un bon matrimoni, una bona casa. Però tot s'enfonsa quan emmalalteix i, poc a poc, es va acostant a les portes de la mort. És llavors quan reflexiona i s'adona que ha viscut una vida buida de sentit i de sentiments, que la mort és una cosa natural i, mentre recorda escenes felices de la seva infantesa, pensa que ha ignorat els seus anhels interiors mentre feia el que la societat esperava d'ell.

Una joia de llibre, en què l'autor reflexiona sobre el tema de la mort, del sentit de la vida i de viure-la segons els teus propis principis.

El dolmen de Pedra Gentil

2011-02-13T18:40:00.003+01:00

Aquesta és una ruta suau i agradable d'uns 5 quilòmetres i una mica més de 2 hores. Nosaltres portàvem dues muntanyenques de 6 i 7 anys i l'han acabat sense cap problema. El camí és bo i està ben senyalitzat.

Es tracta d'una ruta circular amb inici i final al poble de Vallgorguina que s'endinsa en el Parc Natural del Montnegre i el Corredor. Alzines, sureres i roures s'alternen amb els pins i té l'interès afegit de visitar el dolmen de Pedra Gentil, un megàlit d'uns 4000 anys, lloc de trobada de bruixes segons la tradició local.

Si voleu més informació, cliqueu aquí.

Wish you were here, de Pink Floyd

2011-02-09T23:25:00.009+01:00

Fa uns dies, a classe d'anglès vam estudiar els "unreal uses of the past tenses". Poc a poc la classe va anar derivant fins a una genial cançó de l'any 1975: "Wish you were here" de Pink Floyd.

"How I wish, how I wish you were here. We're just two lost souls swimming in a fish bowl, year after year, Running over the same old ground. What have you found? The same old fears. Wish you were here".

Crónica de una muerte anunciada, de Gabriel García Márquez

2011-01-30T10:39:00.001+01:00

"El dia en que lo iban a matar, Santiago Nasar se levantó a las 5.30 de la mañana para esperar el buque en que llegaba el obispo". D'aquesta forma tan directa comença aquest fantàstic llibre de l'escriptor colombià Gabriel García Márquez.

"Crónica de una muerte anunciada" (1981) és una breu però intensa novel·la escrita amb una prosa gairebé periodística.

En un petit poble del Carib, se celebra el casament d'en Bayardo San Román i de l'Ángela Vicario. Poc després, el marit descobreix que l'esposa no és verge i violentament la torna a la casa paterna. Ángela acusa Santiago Nasar de la seva deshonra i els germans de la noia juren matar-lo en defensa de l'honor familiar. El llibre, per tant, és la crònica d'una mort de la qual tot el poble, per acció o per omissió, n'és el protagonista.

Crema de carbassa

2011-01-28T15:58:00.008+01:00

Posem al foc una olla amb aigua i una mica de sal. Netegem, pelem i trossegem 2 porros, 1 patata i un bon tros de carbassa (800 g). Quan l'aigua bull, hi afegim les verdures i deixem coure fins que estiguin toves (uns 30 minuts).

Colem, afegim 4 formatgets i un polsim de nou moscada. Triturem amb la batedora fins que tot quedi homogeni. Salpebrem i servim el plat acompanyat d'uns crostons de pa torrat (o uns encenalls de pernil ibèric!).

Un plat fàcil, ràpid i saludable.

El libro de arena, de Jorge Luis Borges

2011-01-23T10:23:00.000+01:00

"El libro de arena" (1975) és un llibre que reuneix 13 contes de l'escriptor argentí Jorge Luis Borges. Borges va conrear poemes, assaigs i contes i, quan el criticaven per no haver escrit mai una novel·la, ell responia que les seves preferències estaven amb el conte, que és un gènere essencial, no com la novel·la que obliga al farciment.

Tots els contes són fantàstics, però m'han agradat especialment "El otro", en què el jove i l'ancià Borges mantenen una interessant conversa, i "El libro de arena", en què Borges rep un llibre d'un estrany venedor; un llibre sense principi ni final, com la sorra, i que un cop es passa una pàgina és impossible tornar a trobar-la.

"No puede ser, pero es. El número de páginas de este libro es exactamente infinito. Ninguna es la primera. Ninguna, la última. No sé por qué están numeradas de ese modo arbitrario. Acaso para dar a entender que los términos de una serie infinita admiten cualquier número."

Us recomano també la lectura de "Ficciones", un altre recull de contes d'aquest fantàstic escriptor.

The reader, d'Stephen Daldry

2011-01-14T23:45:00.003+01:00

"I was 15. I was coming home from school. I was feeling ill and a woman helped me". Així comença i acaba "The reader" (Estats Units, 2008), del director britànic Stephen Daldry.

A l'Alemanya de la postguerra, en Michael (David Kross), un adolescent de 15 anys, inicia una relació amb la Hanna (Kate Winslet), una dona més gran que ell. Però sense cap mena d'explicació, un bon dia ella l'abandona. Uns anys més tard, mentre Michael estudia dret, assisteix als judicis de persones involucrades en l'Holocaust i descobreix que Hanna és acusada de ser una de les vigilants del camp de concentració d'Auschwitz. Poc a poc, en Michael s'adona que guarda un secret que ella considera més vergonyós que el seu passat nazi.

Una fantàstica pel·lícula (i emocionalment esgotadora) basada en la novel·la homònima de l'escriptor alemany Bernhard Schlink. Us la recomano.

También la lluvia, d'Iciar Bollaín

2011-01-08T09:59:00.007+01:00

Ahir al vespre vaig anar al cinema a veure la pel·lícula que representarà Espanya en els propers Oscars. Denúncia social i denúncia històrica en la mateixa pel·lícula.

"También la lluvia" (2010), d'Iciar Bollaín, narra la història del rodatge d'una pel·lícula a Bolívia en uns moments de gran tensió social. Sebastián (Gael García Bernal), director de cinema, arriba a Cochabamba (Bolívia) amb la intenció de rodar una pel·lícula sobre la cruesa dels conquistadors espanyols, l'esclavitud de la població indígena i l'espoli dels seus recursos naturals. Costa (Luís Tosar), el productor, ha escollit Bolívia per al rodatge, el país més pobre de Sud-Amèrica, ja que els extres estan disposats a treballar per només un parell de dòlars al dia.

Mentre l'equip de rodatge està només preocupat en la seva pel·lícula, al seu voltant hi està havent una revolució contra l'increment del preu i la privatització del subministrament de l'aigua. Irònicament i sense saber-ho, assignen a Daniel (Juan Carlos Aduviri), líder de les protestes socials, el paper de Hatuey (líder taïno que va liderar una revolta contra els espanyols).

Passat i present es van difuminant en aquesta fantàstica pel·lícula en una terra on s'ha comès tota mena d'abusos contra la població, des del genocidi dels espanyols fa 500 anys fins a l'actual corrupció de les classes dirigents i les multinacionals.

Slumdog Millionaire, de Danny Boyle

2011-01-01T19:15:00.001+01:00

Fins avui no havia tingut l'oportunitat de veure "Slumdog Millionaire" (2008), del director anglès Danny Boyle, malgrat les bones crítiques que havia escoltat.

La pel·lícula és la història de Jamal Malik, un noi de 18 anys dels slums de Mumbai. Es troba a una sola pregunta de guanyar 20 milions de rupies en la versió índia del concurs "Qui vol ser milionari?". És arrestat per la policia sota sospita de fer trampes. Durant l'interrogatori, Jamal ens explica una història de supervivència en els barris baixos de la ciutat juntament amb el seu germà i Latika, el seu gran amor. En cada capítol de la seva vida se'ns van revelant les claus de per què en Jamal coneix les respostes a les preguntes del concurs.

M'ha agradat malgrat el seu final bollywoodià. Per a mi la veritable pel·lícula és el retrat d'una part de la societat que viu en l'extrema pobresa en els slums, amb màfies que exploten els nens per a la mendicitat, mutilant-los si cal per fer més llàstima, o per a l'explotació sexual.

Historias de cronopios y de famas, de Julio Cortázar

2010-12-31T21:15:00.000+01:00

Després de la magnífica "Rayuela", aquest és el segon llibre que llegeixo de l'escriptor argentí Julio Cortázar.

"Historias de cronopios y de famas" (1962) és un llibre surrealista format per petits relats. Aquests relats donen instruccions per plorar, sobre com matar formigues, com pujar una escala, com donar corda a un rellotge... A més, en el relat que dóna títol al llibre, es conten diverses històries d'una sèrie d'éssers: els "cronopios" (ingenus, idealistes, desordenats, sensibles i poc convencionals), els "famas" (rígids, organitzats i formals) i les "esperanzas" (simples i ignorants).

Un llibre sublim. Espero que gaudiu d'aquest fragment.

"Un cronopio va a abrir la puerta de calle, y al meter la mano en el bolsillo para sacar la llave lo que saca es una caja de fósforos, entonces este cronopio se aflige mucho y empieza a pensar que si en vez de la llave encuentra los fósforos, sería horrible que el mundo se hubiera desplazado de golpe, y a lo mejor si los fósforos están donde la llave, puede suceder que encuentre la billetera llena de fósforos, y la azucarera llena de dinero, y el piano lleno de azúcar, y la guía del télefono llena de música, y el ropero lleno de abonados, y la cama llena de trajes, y los floreros llenos de sábanas, y los tranvías llenos de rosas, y los campos llenos de tranvías. Así es que este cronopio se aflige horriblemente y corre a mirarse al espejo, pero como el espejo está algo ladeado lo que ve es el paragüero del zaguán, y sus presunciones se confirman y estalla en sollozos, cae de rodillas y junta sus manecitas no sabe para qué. Los famas vecinos acuden a consolarlo, y también las esperanzas, pero pasan horas antes de que el cronopio salga de su desesperación y acepte una taza de té, que mira y examina mucho antes de beber, no vaya a pasar que en vez de una taza de té sea un hormiguero o un libro de Samuel Smiles."

Llagostins al cava

2010-12-25T21:49:00.000+01:00

A banda de la tradicional "escudella i carn d'olla" (podeu veure la recepta que segueixo clicant aquí), de segon he cuinat uns "llagostins al cava".

Saltegem 1 kg de llagostins amb oli calent en una cassola de fang i els reservem. Fem una picada amb 75 g d'ametlles, 75 g d'avellanes, all, julivert i una mica de farina de galeta. Coem la picada un parell de minuts. Afegim mitja ampolla de cava brut i deixem reduir. Incorporem els llagostins i deixem coure uns 5 mn.

Un plat molt bo, fàcil, ràpid i lleuger.

Xocolata desfeta, de Joan-Lluís Lluís

2010-12-19T22:35:00.000+01:00

"Xocolata desfeta" (2010) és un llibre ben curiós de l'escriptor nord-català Joan-Lluís Lluís que, en un admirable joc lingüístic, ens explica el mateix breu relat de 123 maneres diferents: monovocalisme, al·literació, monosíl·lab, definidor, etimologia, acrònim, haiku, motcompost, monorim, himne, faula...

"Com cada primer dijous de mes, anava a prendre una xocolata desfeta al carrer Petritxol"(relat) es converteix en "Un cop al mes vull llet amb suc bru al cor de l'urbs" (monosíl·lab) o en "Jo, els dijous de gener vaig a glopejar caldejats beuratges a la granja Petritjol" (al·literació) o en...

Un llibre per assaborir com qui pren una tassa de xocolata, gaudint de la riquesa del llenguatge i dels malabarismes que fa l'autor amb la llengua catalana.

Apocalypse Now Redux, de Francis Ford Coppola

2010-12-11T09:43:00.006+01:00

Sense cap mena de vergonya he de reconèixer que fins avui encara no havia vist "Apocalypse Now" (1979), un contundent drama bèl·lic.

El capità Willard (Martin Sheen) ha d'anar riu amunt a la recerca del coronel Kurtz (Marlon Brando), un desertor messiànic que ha organitzat el seu propi exèrcit. El viatge canviarà la seva vida. Tot comença en una habitació de Saigon, quan els seus superiors el criden per a una missió secreta: localitzar el coronel Kurtz i eliminar-lo.

Un bon llargmetratge i un metratge ben llarg (179 minuts). Tenia interès de veure com adaptava "El cor de les tenebres", llibre de Joseph Conrad que vaig llegir fa anys, tot substituint Àfrica i una companyia comercial per Vietnam i l'exèrcit.

L'empedrat de Morou

2010-12-05T16:53:00.005+01:00

Aquest matí hem anat a fer una caminada matinal pel Parc Natural del Montseny. Neu, pluja, vent, boira... Sort que anàvem ben preparats!

Sortim del centre d'informació de Can Casades. La ruta està ben senyalitzada i s'endinsa a través d'una bonica fageda. Els castanyers i, sobretot, els faigs són els arbres dominants. Entre aquests arbres caducifolis destaca la verdor insultant d'algun boix grèvol.

Passem pel pla de Mulladius i arribem a l'empedrat de Morou. Diuen que les vistes sobre la vall de Santa Fe i els cims del Turó de l'Home i les Agudes són espectaculars. Haurem de venir un altre dia ja que la boira no ens deixa gaudir de les vistes. L'itinerari passa pel costat de l'embassament de Sant Fe i finalitza, poc després, a Can Casades.

Distància: 5,5 km. Temps: 2 h. Si voleu més informació, cliqueu aquí.

L'agent secret, de Joseph Conrad

2010-11-28T23:26:00.001+01:00

Després d'haver llegit "El cor de les tenebres" em vaig quedar amb ganes de llegir alguna cosa més de l'escriptor britànic d'origen polonès Joseph Conrad.

"L'agent secret" (1907) és una novel·la que tracta els temes de l'anarquisme, l'espionatge i el terrorisme. A cavall dels segles XIX i XX, Londres s'ha convertit en un refugi d'exiliats polítics i anarquistes. Per forçar al govern anglès a actuar contra aquests grups, un agent secret és cridat a l'ambaixada d'un país estranger (probablement Rússia) i li encarreguen la missió de volar l'observatori astronòmic de Greenwich, símbol de l'avenç tecnològic anglès. Aquest encàrrec tindrà conseqüències tràgiques per a la innocent família de l'agent secret.

Interessant llibre, considerada com a una de les millors obres de Conrad i visió premonitòria del segle XX, anticipant l'increment del terrorisme.

Big J's Burger Barcelona, cuina nord-americana

2010-11-27T01:10:00.006+01:00

Reconec que en el viatge gastronòmic que estic fent amb la Laura, l'últim lloc que esperava visitar eren els Estats Units. Però la conversa va anar així:

"He pensat que hem recorregut molt de món amb les nostres papil·les gustatives, però hi ha un país on no hem gosat entrar fins ara: els Estats Units. Proposo doncs que ens treguem els prejudicis i fem un sopar americà altament calòric", va proposar la Laura. "Em sembla perfecte anar a menjar cuina nord-americana. Em poso a règim avui mateix!", va respondre en Ramon. I dit i fet, ens hem tret els nostres prejudicis sobre "fast-food" i "supersize me" i aquest vespre hem anat a sopar al Big J's Burger Barcelona.

Un restaurant ben interessant amb una decoració extreta de "Grease" o "Pulp Fiction". Hem pres uns snacks variats (aletes de pollastre, nuggets, jalapeños, varetes de formatge, anelles de ceba amb salsa barbacoa i mostassa dolça), unes hamburgueses de 100 g amb ceba, tomàquet i enciam (feia anys que no me'n menjava una!) i una Coke i una Budweisser per beure.

Bufanda amb punt d'escacs

2010-11-22T19:05:00.004+01:00

Aquest és el meu primer projecte acabat a mitja. Un projecte ben fàcil i que m'ha permès practicar tant el punt del dret com el punt del revés. I l'he acabat just a temps, ara que comença a fer fred.

PD = punt del dret
PR = punt del revés

Fila 1 a la 4: 4PD + 4PR (repetir 4 cops = 32 punts)
Fila 5 a la 8: 4PR + 4PD (repetir 4 cops = 32 punts)
Repetir aquests 2 grups de 4 files.

Material: 8 cabdells Katia Merino Sport, agulles de 6 mm.

Dimensió: 180 x 16 cm.

Força, equilibri, valor i seny

2010-11-21T16:38:00.000+01:00

Aquesta setmana el món casteller i la cultura catalana en general estan d'enhorabona: els castells, patrimoni cultural de la humanitat!

Constància, treball, esforç, confiança, compenetració, germanor, emoció, sentiment, entorn festiu, autosuperació global i col·lectiva, solidaritat, cooperació i integració són alguns dels valors que acompanyen la plasticitat material dels castells.

M'agrada assistir com a públic a les diades castelleres. Us recomano, però, que algun cop proveu de viure un castell des de la pinya. No el veus però el vius: música de gralles, remor a la plaça i crit d'eufòria quan l'enxaneta aixeca l'aleta. Indescriptible!

Us recomano que veieu aquest vídeo.

Espinete no existe, amb Eduardo Aldán

2010-11-19T23:51:00.007+01:00

Aquest vespre hem anat a veure aquest monòleg típic de "El Club de la Comedia" al Teatre Club Capitol. "Espinete no existe" és una comèdia nostàlgica i divertida sobre les coses que han marcat diverses generacions.

El material escolar, les llaminadures, els juguets o la televisió són alguns dels temes amb els que Eduardo Aldán ens fa recordar moments de la nostra infantesa. I és veritat, durant la interpretació alguna neurona amb informació adormida de sobte es desperta i et fa venir als llavis un "Òstia, sí!". No us passa sovint amb imatges, olors, músiques...?

Un divertit monòleg en què l'actor no et deixa respirar ni un sol minut dels noranta que dura la interpretació. I quin millor acabament de l'obra que aquest?

I love Suu

2010-11-13T20:28:00.005+01:00

Després d'anys d'arrest domiciliari, la junta militar ha alliberat la icona democràtica de Birmània i Premi Nobel de la Pau (1991), Aung San Suu Kyi.

En uns moments en què la societat busca i troba models d'èxit en persones de dubtosa vàlua moral i espiritual, vull expressar la meva admiració cap a Aung San Suu Kyi i la seva lluita no-violenta en defensa de la democràcia i dels drets humans del poble birmà.

"Aquells de nosaltres que varem decidir treballar per la democràcia a Birmània varem fer la nostra elecció en la convicció que el perill de defensar els drets humans bàsics en una societat repressiva era preferible a la seguretat d'una inactiva vida de servitud."

Temple Expiatori de la Sagrada Família

2010-11-07T15:50:00.001+01:00

Aquest cap de setmana ha visitat la meva ciutat el Papa Benet XVI. Personalment m'ha provocat una barreja de curiositat social i indiferència, ben allunyada tant dels estirabots de mala educació d'alguns sectors anticlericals com de l'anacronisme de l'església catòlica en molts dels seus postulats.

Per tant, per a mi, l'autèntic protagonista d'avui ha estat el magnífic Temple Expiatori de la Sagrada Família del genial arquitecte reusenc Antoni Gaudí.

Us recomano una passejada virtual al voltant de l'arquitectura i la simbologia del temple.

Mor Joan Solà i Cortassa

2010-10-27T22:07:00.011+02:00

El filòleg i lingüista Joan Solà i Cortassa, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes 2009, ha mort aquesta passada nit als 70 anys. Gran defensor del català, va divulgar el seu coneixement a través dels llibres i de la premsa.

M'agradaria que llegíssiu aquests dos fragments:

"Avui, fruit d'aquest exercici d'anys, estic completament convençut de dues coses: primera, que si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur; i segona, del lligam inextricable entre poble, individu i llengua: una llengua no pot ser digna i mantenir-se si qui la parla no viu amb dignitat i confiança i si el poble que la té com a patrimoni no és lliure sinó que viu subjugat, com nosaltres, durant segles a un Estat que sempre ens ha sigut hostil" (Avui, 21/10/10).

"Quan sortim del nostre territori, els qui hem nascut aquí i sentim com a prioritària la nostra terra i la nostra llengua, ens movem per les Espanyes amb un sentiment d'inseguretat, de neguit, sempre tement que algú ens interpel·li negativament sobre la nostra manera de ser i parlar. Això hauria de tenir conseqüències polítiques clares en els partits dels territoris catalanoparlants, en el sentit que ens és imprescindible i urgent modificar les nostres relacions -i les regles del joc- amb Espanya" (Discurs al Parlament de Catalunya, 1/7/09).

Monsters, de Gareth Edwards (Sitges 2010)

2010-10-15T23:51:00.001+02:00

Tot un plaer estar fent una cervesa a primera hora d'aquesta fantàstica tarda de tardor just abans d'anar al 43 Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya.

La pel·lícula que he anat a veure ha estat Monsters (Regne Unit, 2010) del director Gareth Edwards, una bona pel·lícula de ciència-ficció de baix pressupost: Fa sis anys la NASA va descobrir la possibilitat de vida extraterrestre en el nostre sistema solar. Es va enviar una sonda a recollir mostres però, a la tornada, es va estavellar a Amèrica Central. Poc després, noves formes de vida van començar a aparèixer i la meitat de Mèxic va ser posat en quarantena. Un periodista nord-americà es veu obligat a acompanyar la filla del seu cap des de la zona llatinoamericana fins a la frontera dels Estats Units a través de la zona infectada.

I, prèviament a la pel·lícula, "Sacrifice: a vampire tale" (Austràlia, 2009) del director Robert Jukic, un curtmetratge ben fet amb víctima, vampir i caçador de vampirs.

Clerks, de Kevin Smith

2010-10-12T18:35:00.001+02:00

Aquesta tarda plujosa he aprofitat per veure "Clerks" (1994), del director Kevin Smith, una genial comèdia independent nord-americana que aprofito per recomanar-vos.

Dante Hicks és el caixer d'un petit supermercat de Nova Jersei. Un dissabte qualsevol, rep la trucada de l'amo de la tenda demanant-li que vagi a treballar malgrat ser el seu dia lliure. Per la tenda aniran passant diversos clients, la seva companya, l'ex-parella, el caixer del vídeo-club del costat... amb qui en Dante establirà uns diàlegs i unes situacions ben excèntriques, surrealistes i irreverents.

"My mom's been fuckin' a dead guy for 30 years. I call him dad."

"This job would be great if it wasn't for the fucking customers."

"It's important to have a job that makes a difference, boys. That's why I manually masturbate caged animals for artificial insemination."

Sobre tomàquets i raves

2010-10-10T17:04:00.006+02:00

Fa gairebé un trimestre vaig fer un breu curs d'horts urbans. Tinc plantats al balcó de casa enciams, raves i una tomaquera. Els enciams no han crescut gens (s'han quedat com bonsais), però la tomaquera m'ha ofert aquest preciós tomàquet i els raves han produït el seu bulb.

Amb sensació agredolça, avui han acabat en una amanida.

(Les llavors del tomàquet ja estan ben assecades i llestes per a una propera sembra a la primavera).

Hija de la fortuna, d'Isabel Allende

2010-10-09T09:06:00.000+02:00

Des que vaig llegir, ara fa temps,"La casa de los espíritus", no havia tornat a llegir res de l'escriptora peruana Isabel Allende.

Fa uns dies, una amiga em va deixar "Hija de la fortuna", novel·la que narra la història d'Eliza Sommers i que descriu la societat del Xile de mitjans del segle XIX. En aquesta època es descobreix or a Califòrnia i el seu amant parteix cap al nord disposat a fer fortuna. Poc després, ella decidirà seguir-lo i, en la seva aventura, rebrà l'ajut d'en Tao Chi'en, un metge xinès.

Un llibre correcte i que es llegeix ràpid gràcies a l'estil lleuger de l'escriptora.

Volta a l'estany de Banyoles

2010-10-03T20:31:00.012+02:00

Una ruta ben maca que es pot fer amb canalla és la volta a l'estany de Banyoles. El camí està ben senyalitzat i és transitable amb cotxet de nens. Nosaltres hem fet la ruta amb un caminant de 6 mesos i un de 2 anys sense cap mena de problema.

És un recorregut d'uns 8 km que es pot fer en unes 2 hores. Nosaltres hem trigat força més ja que hem aprofitat per dinar i prendre el sol a la vora del llac.

Si voleu més informació, cliqueu aquí.

L'illa dels monzons, de Jordi Faura

2010-10-01T23:56:00.002+02:00

Aquest vespre hem anat a l'estrena de l'obra de teatre "L'illa dels monzons", una obra d'en Quim Monzó amb direcció d'en Jordi Faura.

Un nàufrag en una illa deserta espera, en va, ser rescatat. A l'illa hi arriben un grup d'il·luminats que fugen de la civilització occidental. Amb ells també hi arriben tot d'històries basades en els contes d'en Quim Monzó.

Si us agrada el seu humor sarcàstic, irònic i surrealista (com és el meu cas) us recomano aquesta obra.

Donnie Darko, de Richard Kelly

2010-09-17T23:55:00.002+02:00

Aquesta pel·lícula va tenir una pobra acceptació als cinemes quan es va estrenar, però que amb el temps s'ha convertit en una pel·lícula de culte.

Donnie Darko (2001), del director Richard Kelly, ens explica la història d'un adolescent diagnosticat d'esquizofrènia. Un vespre, una veu estranya treu en Donnie de la seva habitació. És la veu d'en Frank, un conill d'aspecte demoníac, que li profetitza la fi del món en poc més de vint-i-vuit dies. Quan Donnie torna a casa l'endemà, es trobarà que aquella mateixa nit un motor d'avió havia impactat a la seva habitació just després de marxar. A partir d'aquell moment, en Donnie es veurà assaltat per continues visions que el duran a realitzar actes destructius, mentre el compte enrere marxa cap a la fi del món.

Una pel·lícula ben original i estranya que dóna peu a diverses interpretacions.

Receptes fàcils de carmanyola

2010-09-12T21:39:00.009+02:00

Arran d'un missatge que vaig publicar fa uns mesos, en què demanava receptes fàcils i saludables, l'Araceli H m'ha regalat avui aquest llibre: "Recetas de táper. Comida fácil y saludable para llevarte al trabajo".

Qui diu que la cuina de carmanyola és avorrida? Hi ha vida més enllà de les amanides! Espaguetis amb cloïsses, cigrons amb calamars, llom de porc a la sidra, pollastre amb ametlles i arròs, croquetes d'espinacs... I gairebé totes les receptes es fan en menys de mitja hora.

Gràcies, Celi, en faré un bon servei.

La marca de l'home, de Philip Roth

2010-09-08T16:47:00.001+02:00

Aquesta és la primera novel·la que llegeixo de l'escriptor Philip Roth, considerat actualment com un dels grans novel·listes nord-americans.

"La marca de l'home" (2000) narra la caiguda en desgràcia d'en Coleman Silk, un eminent professor de literatura clàssica, forçat a jubilar-se per haver fet un comentari a classe que és titllat de racista. Aquest fet provocarà la mort de la seva dona i l'allunyament de la seva família. A partir d'aquest inici, la novel·la ens anirà descobrint un sorprenent secret sobre la identitat del professor, un secret amagat a familiars, amics i companys de professió del professor durant més de cinquanta anys.

"No pots consentir que el gran grup t'imposi el seu fanatisme, com tampoc que cap grup petit t'inclogui en el seu "nosaltres" i t'imposi el seu codi moral."

Un llibre sorprenent sobre la determinació d'un home per canviar un destí condicionat per les seves arrels.

Estany de Sant Maurici

2010-08-20T00:14:00.007+02:00

Sortim de la Val d'Aran a través del Port de la Bonaigua. Arribem a Espot i deixem el cotxe a l'aparcament que hi ha al control d'accés al parc nacional.

En hora i quart fem els 4 km per una bonica ruta que ressegueix el riu Escrita fins a l'Estany de Sant Maurici, a les aigües del qual s'hi reflecteixen les impressionants crestes dels Encantats.

Es poden fer bones patejades pel voltant de l'estany, però el fet que els taxis hi accedeixin treu encant a la bellesa de l'entorn. Bé, és el meu parer.

En una hora desfem el camí i tornem a l'aparcament.

Era Val d'Aran

2010-08-19T23:12:00.003+02:00

La Val d'Aran és l'única vall catalana situada al vessant atlàntic dels Pirineus. Aquesta situació li confereix una singularitat que es manifesta no sols en el clima, la flora i la fauna, sinó també en els seus orígens històrics, la llengua i la cultura, d'arrels occitanes.

La ruta romànica d'Aran ens permet conèixer el patrimoni artístic de les esglésies araneses: Vielha, Bossòst, Salardú, Arties, Unha... Combinem aquestes visites amb caminades per llocs d'interès natural, com el Saut deth Pish, un espectacular salt d'aigua d'uns 25 m d'alçada...

...els Uelhs deth Joeu, les aigües del qual desapareixen a la glacera de l'Aneto i, després de circular subterràniament uns 4 km, tornen a aparèixer en aquest punt...

...el Bòsc de Carlac, una ruta que comença al poble de Bausen i transcorre per una espectacular fageda...

...el Plan de Beret, la riquesa de les pastures del qual ha estat un atractiu per als pobles pastors des de la prehistòria...

...o el Circ de Colomers, al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, un circ d'origen glacial envoltat de cims propers als 3000 m amb una panoràmica excepcional sobre més de 48 llacs.

Conjunt romànic de la Vall de Boí

2010-08-17T23:37:00.003+02:00

Seguim camí cap a Vielha, però abans ens desviem a visitar el conjunt romànic de la Vall de Boí, declarat patrimoni de la humanitat. Les esglésies es van construir durant els segles XI i XII seguint els models del romànic llombard.

Sant Climent de Taüll és potser la construcció més emblemàtica del romànic català.

Congost de Mont-rebei

2010-08-17T22:00:00.007+02:00

De camí a la Val d'Aran anem a visitar el congost de Mont-rebei. Entre Aragó i Catalunya, el riu Noguera Ribagorçana discorre pel fons d'un canó de fins a 500 m d'altura, lloc on hi viu tant la llúdriga com algunes grans rapinyaires.

Deixen el cotxe a l'aparcament que hi ha a La Masieta i fem el camí d'uns 4 km en poc més de dues hores. Espectacular.

A la platja de Chesil, de Ian McEwan

2010-08-16T17:12:00.003+02:00

Fa temps que tinc pendent la lectura de "Dissabte" i de "Expiació". Com a tast, he llegit una altra novel·la de l'escriptor britànic Ian McEwan: "A la platja de Chesil".

En un hotel de la costa de Dorset, una parella de joves acabats de casar es preparen per viure la seva nit de noces. Entre aquest inici i el desenllaç final de la nit, anant endavant i endarrera de la història, l'escriptor ens explica la història dels dos personatges: anhels, desitjos i pors.

Una lectura breu i intensa. Una història d'amor marcada per la incapacitat de comunicació i com certes decisions (o no decisions) poden marcar el destí de les persones. Us la recomano.

El sistema periòdic, de Primo Levi

2010-08-13T13:34:00.002+02:00

Primo Levi va ser un escriptor italià, d'origen jueu, resistent antifeixista i supervivent de l'Holocaust. No havia llegit mai res d'aquest autor i aquesta novel·la m'ha enganxat des de les primeres pàgines.

A "El sistema periòdic" (1975), l'escriptor relaciona cada capítol amb un element del sistema periòdic. Cada element sosté un moment alegre, trist o reivindicatiu de la vida d'aquest escriptor, químic de professió.

"Fins i tot podria arribar a ser una discussió essencial i fonamental, perquè jueu també en sóc jo, i ella no ho és. Jo sóc la impuresa que fa reaccionar el zinc... Tot just en aquells mesos s'iniciava la publicació de "La Defensa de la Raça", es parlava moltíssim de puresa, i jo començava a sentir-me orgullós de ser impur."

Seda, d'Alessandro Baricco

2010-08-02T18:34:00.000+02:00

Aquests dies he llegit "Seda" (1996), novel·la curta de l'escriptor italià Alessandro Baricco, i de la qual havia escoltat molt bones crítiques.

En 1861, una malaltia ataca els cucs de seda a Europa. El mercader francès Hervé Joncour es veu obligat a viatjar repetidament a un Japó aïllat d'occident per adquirir ous de cuc de seda per assortir la indústria del seu poble. Al Japó, queda fascinat per una noia (que conviu amb el seu proveïdor d'ous) per a la qual sent una atracció tan gran que li trastoca la seva vida malgrat que no arriben a parlar ni un sol cop.

Llibre breu i de lectura agradable. No entenc, però, la revolada que ha tingut aquesta obra.