Feliç any 2006

Quan arriba el dia 31 de desembre, minuts abans de les campanades, sempre tinc una sensació agredolça i una mica de tristor. Però aviat passa, ja quan traspasses l'any, i t'abraces als amics, petoneges a les amigues, obres les ampolles de cava, i veus en el mòbil missatges de gent que t'estima i que s'ha recorda't de tu.

Els meus millors desigs per aquest nou any 2006: alegria, amor, felicitat, salut, humor, tolerància, comprensió, solidaritat,... I també esperança.

Esperança que tot el món progressi, que tothom tinguem una vida una mica millor, que fem del món un lloc més habitable, que s'acabin les injustícies i desigualtats. I que d'aquí a un any puguem escriure que el 2006 ha estat un bon any, molt millor que l'any que avui deixem.

Salut, companys, i que sigueu molt feliços.

"Animals Tristos", de Jordi Puntí

En el xat de dimarts passat amb en Jordi Puntí (Manlleu, 1967) sobre el llibre "El Festí de l'Amor", una de les preguntes va ser les similituds entre aquest llibre i el seu llibre "Animals Tristos". El llibre el tenia perdut en les prestatgeries de casa i sense llegir.

A l'igual que "El Festí de l'Amor", "Animals Tristos" presenta uns personatges que són víctimes del fràgil equilibri de l'amor. Recull diverses històries que ens revelen les sotragades de la vida de parella: il·lusions i ressentiments, teràpia contra la solitud, fracassos reals i alguns que s'intueixen,...

La veritat és que el llibre d'en Puntí m'ha agradat molt més que el d'en Baxter. Penso que en el seu llibre s'aprofundeix més en els personatges i les històries estan millor acabades. Una bona lectura.

Bon Nadal

"D'aquest any no passa. Em compro el pessebre a Santa Llúcia" (ja ho sé, Merche, que fa dos anys que ho dic). Doncs, au, ja el tinc instal·lat a casa. No és un gran pessebre, d'aquell que vas movent els Reis cada dia que passa, amb caganer, pastors, xais i riu... però és el meu pessebre!.

Les figuretes són de fang. Amb roba pintada. A la paradeta em diuen que són artesanes. Home, pel preu ja ho poden ser, ja. A la base de la figura de Sant Josep i hi ha una etiqueta que diu: "J.F. de Griñán - Puente Tocinos - Múrcia". Anda, que si arriba a posar "Made in China"...

Bon Nadal a tothom.

"El Festí de l'Amor", de Charles Baxter

El llibre que hem llegit aquest mes, en el Club de Lectura Virtual, i del qual avui en fem el xat, ha estat "El Festí de l'Amor", de Charles Baxter.

Charles Baxter va néixer a Minneàpolis el 1947. Professor de literatura anglesa a la Universitat de Michigan, és considerat un escriptor americà de culte. "El Festí de l'Amor" (2000) va guanyar el Premi Llibreter l'any 2002.

El llibre és un trenat d’històries d’amors i de desamors, d’esperances i frustracions. El professor universitari Charles Baxter, convertit en personatge, passeja a la matinada per Ann Arbor, una ciutat propera a Detroit, i es troba amb en Bradley Smith, un home que acaba de trencar amb la seva segona dona i que li proposa que escrigui un llibre titulat "El Festí de l'Amor". Així doncs, Baxter donarà la veu a diferents personatges, des de les dues ex dones de Bradley, Kathryn i Diana, passant per la fogosa i tràgica parella formada pels joves Chloé i Oscar, fins a Harry i Esther, un matrimoni de professors universitaris jueus veïns de Bradley. Cadascun d’ells ens mostrarà les seves experiències amb l’amor. Vaig al xat (19 h)...

...torno del xat (20.40 h). El xat ha estat molt profitós, ben moderat i amb molt bones aportacions de l'escriptor convidat, en Jordi Puntí, i dels lectors. Ara veig el llibre d'una manera diferent, ja que al principi la seva lectura m'havia deixat una mica indiferent, però amb un sentiment com si m'hagués perdut alguna cosa.

Llegiu el llibre. Trobareu frases com: "tota relació gaudeix d'un dia fantàstic", "ell tan sols estimava el seu amor per mi", "el meu matrimoni s'enfonsa, necessito un gos", "prenc possessió d'ell com d'un balancí". Un llibre sobre l'amor i el desamor...

Exposició Barcelona & fotografia

Diumenge, 12 del matí. Amb en Sergi Fornasari anem a veure l'exposició que fan al Museu d'Història de la Ciutat. L'exposició promet; són unes 250 fotografies de la ciutat fetes durant un ampli marge de temps: de finals del segle XIX a l'actualitat.

"La fotografia és un instrument idoni per a la comprensió de l'espai i de la societat urbans i per adonar-se de l'evolució que han experimentat. La seva aportació, però, va molt més enllà: es tracta d'un mitjà de creació que capta la realitat de la ciutat a través del descobriment, de la interpretació, del sentiment, de l'expressivitat".

Prova d'aquesta evolució, ens va cridar molt l'atenció aquesta fotografia, presa per Charles Clifford en 1860 (!), de la desapareguda Muralla de Mar i del passeig de la Muralla, on actualment es troben el passeig de Colom i el Moll de la Fusta. Curiosa, oi?.

Moltes de les fotografies que veiem mereixen el nostre comentari. Imatges de la nostra ciutat, no com són ara, no com les coneixem. Transformació incessant de la ciutat. El pas de tot un segle. Nens, dones, homes anònims. Sortirem nosaltres en alguna fotografia d'una exposició similar que es faci en la Barcelona del 2100?.

http://www.uoc.edu/expo/BCNfoto/

"Imagine", de John Lennon

Imagina't que no hi ha paradís, és molt fàcil si ho intentes, cap infern sota nostre, per sobre nostre tan sols el cel. Imagina't a tothom vivint pel present.

Imagina't que no hi ha països, no és tant difícil, res per al que matar, res per al que morir, ni cap religió. Imagina't a tothom vivint en pau.

Imagina't no tenir res, em pregunto si pots, ni avarícia ni cobdícia, tan sols fraternitat. Imagina't a tothom compartint el món.

Em diràs que soc un somniador, però no en soc l'únic, i espero que algun dia t'uneixis a nosaltres, i que el món en sigui un de sol.

John Lennon va morir assassinat a Nova York el 8 de desembre de 1980.

Esquí de muntanya: Pedró dels Quatre Batlles (2383 m)

Avui dijous, quedem a les 6.30 h del matí en Lluís, en Gusmà, en Jep, la Glòria, en Txema i jo per anar al Port del Compte a fer esquí de muntanya. Arribem a pistes a quarts de 10 del matí, ja esmorzats. Ens preparem, esquís, pells, botes, i cap amunt.

El dia el tenim molt ennuvolat, però no fa fred. Anem pujant per pistes fins que prenem una drecera que entra dins del bosc. A partir d'aquí, la resta de l'excursió fins la baixada l'anem fent fora pistes.

En Lluís, més experimentat que la resta de nosaltres, ens va guiant. El dia es va mantenint, i la vista que gaudim és fantàstica. Una mica més a dalt, el dia es complica una miqueta, però seguim endavant. La intenció és fer el cim del Pedró dels Quatre Batlles (2383 m), sostre del Solsonés, i aquest cop si que ho aconseguim.

Un cop en el cim, ens preparem per a la baixada. El pendent és considerable, però la neu molt bona. Anem esquiant, perdent alçada. A mitja baixada, en Lluís ens fa una pràctica d'anàlisi de la neu. Amb la pala, fa un forat important a la neu i analitza els diferents estrats, el tipus de gra de la neu i la temperatura a diferents profunditats. Així s'analitza el risc d'allaus, ens explica.

Prosseguim el descens, i més avall fem una altra pràctica amb l'ARVA (Aparell de Rescat de Víctimes d'Allaus). Esperem no haver de fer-la servir mai, però cal estar preparats.

A quarts de 4 arribem al cotxe, l'excursió ha sortit perfecta. Prop de Solsona parem a dinar. Són més de les 4 de la tarda. Crec que avui dormiré pla.

"Cover her face", de P.D. James

Phyllis Dorothy James White, P.D. James, va néixer a Oxford el 1920. És autora de prop de 20 llibres, la majoria dels quals han estat adaptats per a la TV. La seva primera novel·la va ser “Cover her face” (1962), en la que introduïa el detectiu Adam Dalgliesh als lectors.

He vist pel·lícules basades en novel·les de Sir Arthur Conan Doyle o Agatha Christie, peró penso que mai havia llegit una novel·la de crim. El llibre, "Cover her face", és interessant, l'estil és acurat i el llenguatge precís. Et dóna una bona descripció de l'estil de vida britànic de camp.

Martingale és la mansió on viuen una bona família, els Maxies, amb els seus servents. Una gran festa es desenvolupa cada any en aquest lloc des de generacions. Després de la festa, s'anuncia el sobtat compromís entre Stephen Maxie, el fill, i Sally Jupp, la nova criada i mare soltera. Aquest anunci porta a la família, amics i servents a un xoc sobtat. Al matí següent, la noia és trobada morta, assassinada. L'inspector Adam Dalgliesh arriba al lloc del crim per a investigar l'assassinat, i es troba amb tensions, enemistats, antics afers amorosos i noves seduccions.

Més que el mateix detectiu Dalgliesh, el personatge més elaborat és el de Sally Jupp. Ella va arribar a la casa dels Maxies, venint de la casa de mares solteres del poble, i semblava ideal per ajudar a Mrs Maxie en les feines de la casa i per cuidar el seu marit invàlid. Al principi, la noia semblava dòcil, però en el decurs del llibre es va veient la veritable Sally: intel·ligent, ambiciosa i astuta.

El llibre és interessant i et manté en suspens fins el final. Ha estat la lectura obligatòria d'aquest trimestre en l'Escola Oficial d'Idiomes. Potser d'altra forma, no l'hagués llegit.

Esquí de muntanya: Vallter-Bastiments

Comença la temporada d'esquí de muntanya. Sortim de Barcelona, en Pale, en Txema i jo, a les 7 del matí. Amb breu parada per esmorzar, arribem a l'estació d'esquí de Vallter 2000 a quarts de 10 del matí. A les 10 h, ja estem preparats, amb els esquís i les pells posades.

Comencem a pujar pistes amunt en direcció al coll de la Marrana (2529 m). A la nostra esquerra ens acompanya el Gra de Fajol (2708 m) i més a la dreta s'intueix el cim dels Bastiments (2883 m).

El dia és molt bo, sol i no fa gaire fred. De fet, ens traiem roba. Mirem muntanya amunt, i ens adonem que el vent bufa i força. A mitja pujada, el torb (vent que es produeix en l'alta muntanya i que es barreja amb la neu en pols i que el fa perillós ja que produeix asfíxia a l'entrar la neu directament als pulmons) apareix, amb el que ens hem de tapar bé ulls i cara. Vaja ventisca!.

Seguim pujant. Poc abans del coll de la Marrana, el vent bufa molt més fort. Veiem el cim del Bastiments davant nostre, però decidim abandonar. A la muntanya tota prudència és poca. Per tant, ens lliguem bé les botes, traiem pells dels esquís,... i a esquiar muntanya avall!